Trump es defensa amb evasives mentre creix la crisi per les seves amistats russes
Alguns assessors del president van mantenir relacions fluides amb Moscou abans de les eleccions
Lluny de posar fi a l’escàndol de les relacions perilloses entre l’entorn de Donald Trump i la intel·ligència russa, la renúncia de Michael Flynn, conseller de Seguretat Nacional, no ha fet més que agreujar-lo. Com ja és habitual, Trump va culpar ahir la premsa i els seus propis serveis d’intel·ligència.
La punta de l’iceberg té nom. Es diu Michael Flynn.
La crisi oberta per l’estreta relació entre la nova Administració de Washington i Moscou no es tanca amb la renúncia forçada del conseller de Seguretat Nacional només 24 dies després de prendre possessió d’un càrrec clau.
Per sota s’entreveu un gegantí bloc de gel que si es fon, en aquest període d’escalfament polític, amenaça de remoure els fonaments del Govern dels Estats Units. El president Donald Trump continua sense oferir una resposta que aclareixi les sospites sobre les seves amistats i interessos personals amb Rússia, o els suposats i intensos contactes que els responsables de la seva campanya van mantenir amb els serveis oficials d’aquell país.
El desmentiment que a Trump no se’l va escoltar va arribar des del Kremlin. Ell va fer ahir cas omís als requeriments. La seva explicació no va més enllà de culpar els “deshonestos mitjans” i, encara pitjor, els serveis d’intel·ligència que estan sota el seu comandament per fer “filtracions il·legals”. Però no entra en el cor de l’assumpte. Ja no es tracta només dels legisladors dels dos partits –“Flynn va actuar sol o seguia ordres d’algú?”, va qüestionar el senador republicà Lindsay Graham– que coincideixen en la necessitat d’investigar el contingut de les converses telefòniques entre l’exconseller i l’ambaixador rus, Serguei Kisliak.
Encara hi ha més aspectes. Les iniciatives transcendeixen aquest
Després de la primera baixa a l’equip presidencial, analistes conservadors creuen que aquest és el moment de prémer el botó d’esborrar. “Pot sonar estrafolari dir que una Administració amb només 23 dies d’existència necessita un nou inici”, va escriure ahir John Podhoretz. L’encara més excèntric és que el govern encara no està configurat en la seva totalitat i els contratemps encara el compliquen més. Andrew Puzder, l’elegit per Donald Trump com a secretari del Departament marc després que s’hagi revelat que els serveis de seguretat dels EUA van interceptar trucades en les quals se certifica que membres de l’equip de campanya de Trump i altres rellevants col·laboradors del magnat van mantenir constants comunicacions amb responsables de la intel·ligència russa.
Va succeir durant els mesos previs a les eleccions del 8-N. Segons fonts periodístiques, la descoberta de Treball, va anunciar ahir que retirava la nominació. La seva decisió es va produir després que Mitch McConnell, líder de la majoria al Senat, comuniqués a la Casa Blanca que no tenia el nombre de vots necessaris a la Cambra per tirar endavant el seu nomenament. Això vol dir que almenys hi havia tres republicans disposats a negar-li el suport. Puzder, executiu d’una cadena de restaurants, s’ha trobat amb més problemes per les seves controvèrsies. La principal és un d’aquests intercanvis es va produir gairebé alhora que els investigadors van descobrir proves que Rússia mirava d’interferir en el procés electoral amb el pirateig al Partit Demòcrata i a un assessor de Hillary Clinton.
Els agents al capdavant de les indagacions van provar llavors de concretar si la campanya de Trump va conspirar amb els mandataris de Moscou en l’operació de vídeo del 1990 en què la seva exdona va descriure els maltractaments i abusos a què la sotmetia. A més, en la seva formació consta que un advocat de la màfia va ser el seu principal tutor i recentment va admetre que no va pagar impostos després de tenir treballant per a ell un immigrant indocumentat. Altres republicans moderats tampoc no volen veure un increment de l’agitació laboral als seus districtes a causa de la dura actitud que Puzder manté contra els sindicats. pirateig als progressistes i així influir en el resultat final a les urnes. En aquest supòsit, seria un nou cas Watergate, un robatori de documents ben dirigit, encara que en època de telecomunicacions.
En principi no haurien trobat proves que demostressin aquesta confabulació, va assenyalar The
New York Times, que va ser el primer que va avançar aquesta notícia. Tot i això, es van alçar i continuen hissades les banderes d’alerta, en part per la gran extensió i profusió dels contactes mentre Trump parla de manera elogiosa del seu homòleg Vladímir Putin.
Cal no oblidar que l’estiu del 2016 el candidat republicà va animar els russos a entrar al correu de la seva rival i que robessin els 33.000 correus desapareguts del seu compte quan exercia com a secretària d’Estat.
El president electe Trump i el llavors president Obama van ser il·lustrats respecte a aquella intercomunicació dels funcionaris russos amb persones vinculades a l’equip del republicà i al dels seus negocis, va afirmar la CNN.
A aquesta documentació s’hi afegeix la que també van rebre tots dos de mans de l’FBI respecte a un informe elaborat per un espia britànic en què s’afirmava que Rússia podia disposar de proves per fer xantatge a Trump.
L’amfitrió va comparèixer ahir a la Casa Blanca acompanyat pel primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu. A diferència del que va passar dilluns amb el canadenc Justin Trudeau, en aquesta ocasió sí que hi va haver una pregunta referent a Michael Flynn.
“Un home meravellós”, va afirmar Trump del conseller caigut en desgràcia. “Penso que ha estat injust el que ha passat amb el general Flynn, la manera com se l’ha tractat, molt malament, i tots aquells documents i papers que es van filtrar il·legalment. Això és un acte criminal que es fa per cobrir la terrible derrota de Hillary Clinton”, va emfatitzar.
“Si ha estat tractat de forma tan injusta, si és un cas de notícies fal-
El president no respon, però a Twitter qualifica l’acusació de tapadora de Clinton Elogia Flynn i atribueix la dimissió no a les mentides, sinó a les filtracions il·legals
ses, per què ha acomiadat Flynn?”, es va preguntar el congressista demòcrata Adam Smith.
És el mateix interrogant que es van formular molts. El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer va aclarir dimarts que el president va perdre la seva confiança en el seu assessor perquè va donar una informació incompleta al vicepresident Mike Pence sobre les seves xerrades amb el diplomàtic rus. Pence es va sentir traït, ja que fins i tot va sortir a defensar que Flynn no havia parlat amb l’ambaixador de les sancions que Obama havia imposat a Moscou pel pirateig.
Del relat del portaveu es dedueix l’evident falsedat de Trump. El president va contestar divendres passat als reporters que no sabia res. Però Spicer va reconèixer que el Departament de Justícia els va informar el 26 de gener que Flynn, a qui l’FBI havia interrogat, podia ser víctima de l’extorsió russa a causa del contingut real d’aquelles trucades, que van ser gravades.
En vista del caos de la gestió, hi ha analistes que aposten per donar més protagonisme a Pence, un polític bregat. D’altres observen, però, la difícil posició de Pence, menystingut durant 14 dies, els que Trump li va ocultar la mentida de Flynn.
Després que Netanyahu fes un encès elogi del seu amfitrió, Trump va aprofitar per donar per acabada la roda de premsa. Encara es va sentir una pregunta –“Pot aclarir els contactes de la seva campanya amb Rusia?”– que va quedar desatesa.
En el seu compte de Twitter havia deixat unes opinions: “La connexió amb Rússia no té sentit i només pretén cobrir els errors de la perdedora Hillary Clinton”. I va matisar: “El veritable escàndol són les filtracions d’informació classificada per la comunitat d’intel·ligència (NSA, FBI?), que es reparteixen com caramels”.
Els demòcrates van qualificar d’“esgarrifosos” els contactes de la campanya de Trump amb Rússia. “No s’ha d’enfrontar un partit a l’altre, sinó que plegats han de buscar la veritat”, es llegeix en el comunicat dels demòcrates que demanen una investigació independent.
Molts republicans es mostren partidaris d’investigar en les comissions per àrees ja existents. No és el cas del senador John McCain, que s’alinea amb els seus contrincants.
I després hi ha els conservadors que no volen remoure res: “Què és això de republicans contra republicans, hem de posar fi a l’Obamacare!”, va exclamar el senador Rand Paul. Altres, com el congressista Steve King, van reclamar una comissió, però per investigar “les filtracions criminals”.