Europa impulsa el pacte amb el Canadà
L’Eurocambra es mobilitza per plantar cara al proteccionisme de Trump
El vot de l’acord de comerç i inversions entre la Unió Europea i el Canadà va donar peu ahir a un apassionat debat en el Parlament Europeu sobre la globalització, el lliure comerç i la deriva proteccionista als Estats Units. L’Eurocambra va ratificar el conveni amb 408 vots a favor, 254 en contra i 33 abstencions, un resultat que no deixa lloc a dubtes sobre la voluntat de plantar cara als postulats proteccionistes de Donald Trump. Alguns diputats van defensar, però, el contrari, que la firma del CETA –les sigles angleses de l’acord Global Econòmic i Comercial segellat entre la UE i el Canadà a l’octubre– alimentarà l’onada populista i d’extrema dreta a Europa.
La comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström, va remarcar els beneficis econòmics que
L’extrema dreta, l’esquerra radical i alguns socialistes voten contra l’acord amb Ottawa El CETA entrarà en vigor provisionalment a l’abril, però necessita la llum verda de tots els estats de la UE
reportarà l’acord als “ciutadans i empreses europees” però també a l’“oportunitat geopolítica” que suposa l’aliança entre Europa i el Canadà per “modelar junts la globalització”. “La política comercial té a veure amb l’obertura de mercats però també amb els nostres valors. El CETA és un acord progressista amb un soci progressista que respecta els nostres estàndards i protegeix les nostres sensibilitats”, va recalcar davant el ple abans del vot, celebrat a Estrasburg. “Res en aquest acord no impedirà els governs de regular a favor de l’interès general”, va assegurar. Una de les crítiques més freqüents al CETA és que la capacitat legislativa nacional es pot veure limitada per la creació de tribunals d’arbitratge especials; encara que al marge de la justícia ordinària, seran finalment els governs els qui nomenaran els seus jutges i experts. La UE ho planteja com l’embrió d’un futur tribunal internacional d’inversions.
L’acord va rebre el suport majoritari dels eurodiputats conservadors i liberals. En canvi, el grup socialista va votar dividit. Malgrat les millores incloses en la fase final de la negociació, els seus membres francesos i belgues el van rebutjar perquè no creuen que ofereixi prou garanties de protecció del sector públic o l’agricultura. També s’hi van oposar l’esquerra radical i els Verds.
“Estem en un moment massa únic en la història per ignorar què explica el Brexit o el fenomen Trump. És la globalització que vostès estan muntant el que, en part, el justifica”, va advertir en nom dels Verds europeus el francès Yannick Jadot, que va acusar els defensors del CETA de donar munició a la ultradreta. “Hem de construir una globalització de la regulació si no volem que Europa es trenqui”, va afegir Jadot.
Les crítiques de l’esquerra van ser celebrades pels grups d’extrema dreta i en especial pels eurodiputats del Front Nacional. La candidata a les eleccions presidencials franceses, Marine Le Pen, va vaticinar la destrucció “una vegada més de centenars de milers de llocs de treball, desenes de milers d’ells a França”. Le Pen va subratllar el suposat secretisme de la negociació, que Malmström va contestar al final del debat recordant la gran quantitat de discussions que s’han mantingut amb l’Eurocambra. “Es pot estar en desacord amb el CETA, però dir-ne cop d’Estat és anar massa lluny”, va respondre Malmstöm als comentaris del Moviment 5 Estrelles.
El començament de la sessió va haver d’endarrerir-se uns minuts a causa dels problemes d’alguns per accedir a l’edifici, envoltat per una cadena humana d’activistes contra el CETA –uns 700, segons la policia– arribats de tot Europa. La ratificació per l’Eurocambra era el primer escull del CETA per entrar en vigor. Part de l’acord s’aplicarà provisionalment a partir de l’abril, una vegada que el Parlament canadenc li doni llum verda.
Per part de la UE ha de ser ratificat per més de 30 parlaments estatals i regionals, entre els quals el de Valònia, que encara demana més garanties. Qualsevol vot en contra malmetria el pacte, negociat durant vuit anys. El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, glossarà avui davant el ple les virtuts del CETA i del lliure comerç i el multilateralisme en general que el seu país i la UE, a diferència de Trump, defensen.