Gestos en l’edat de la innocència

ALBERT Puig, que durant molts anys ha format part de l’organigrama del futbol base del Barça, va escriure un llibre titulat La força d’un somni (Plataforma) en què plantejava que era més important formar els nens que s’inicien en aquest esport que no pas guanyar els partits, per més que portin una samarreta com la blaugrana. El llibre era el resultat d’una anècdota que es va fer viral, que va passar en un matx de l’aleví B del FC Barcelona contra el seu gran rival, l’Espanyol. En el minut 4 es va lesionar un noi i els blanc-i-blaus van llançar la pilota fora perquè es recuperés. Quan ho va fer, els barcelonistes van servir de banda i la pilota va arribar als peus de Mamadou, que havia de tornar la bimba o enviar-la fora i que, mogut pel seu instint golejador, va córrer fins a la porteria contrària i va marcar un gol per sorpresa dels contraris. Quan tot estava a punt d’embolicar-se, Puig va fer esmenar l’error. Va demanar disculpes a l’entrenador rival per l’acció poc esportiva i va obligar els seus jugadors a deixar-se marcar un gol per restablir el resultat. Aquesta acció va merèixer el premi Nacional de l’Esport fa deu anys.

Una dècada després, Sergi Milà, tècnic de l’infantil B del Barça, acaba de rebre el premi Laureus (abans en va recollir un de Mundo Deportivo) a Mònaco. El seu equip havia guanyat un torneig d’estiu al Japó després d’enfrontar-se a l’Omiya Ardija. Per als nens nipons va constituir tot un esdeveniment, però van perdre per 0-1. Quan l’àrbitre va donar per finalitzat el partit, els jugadors de l’Omiya es van ensorrar, plorant desconsoladament o ajaient-se de bocaterrosa. Llavors, els nens del FC Barcelona, espontàniament, van anar a consolar-los. No entenien l’idioma, però sí que van comprendre el gest mentre els deien: “No passa res, només és un partit de futbol”. Les imatges són a YouTube. El futbol pot ser una escola de civisme i de convivència. Si més no en l’edat de la innocència.