Trump assegura a Netanyahu que pot viure sense un Estat palestí
Ni el president ni el primer ministre no al·ludeixen a la solució de dos estats
Des que Israel i Egipte van firmar la pau a Camp David (1979) el principi de pau a canvi de territoris, que implica la creació de dos estats, un de jueu i un altre de palestí, ha estat la pedra angular de la diplomàcia dels Estats Units a la regió. Ahir, tot i això, aquesta base va saltar pels aires quan el president Donald Trump va assegurar, durant una roda de premsa a la Casa Blanca amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu: “Puc viure amb dos estats o un estat”. Cap dels dos mandataris no va al·ludir al principi que els palestins tenen dret a un Estat independent al costat d’Israel.
Tot i així, Trump es va mostrar optimista –molt més que Netanyahu– i va dir que un acord amb els palestins era possible. Va demanar a Israel que, “de moment”, aturi la construcció de més assentaments. Va dir que Israel haurà “de ser flexible”, mentre que als palestins els va demanar que “han de veure’s lliures de l’odi que ensenyen als fills a les escoles”.
Tant Trump com Netanyahu creuen que el suport de l’Aràbia Saudita al vell pla d’un reconeixement col·lectiu de la comunitat àrab a Israel tan aviat com arribi a un acord amb Palestina facilitarà l’acord.
El front comú que Trump i Netanyahu aixequen contra l’Iran anima els saudites, principal rival regional de la república islàmica. El president nord-americà va reiterar: “No permetrem mai que l’Iran tingui la bomba atòmica”. I el premier israelià l’hi va agrair. L’acord de l’any passat per a la desnuclearització de l’Iran garanteix que serà així, però ni Trump ni Netanyahu no se’n refien, de la paraula dels aiatol·làs.
Netanyahu va reiterar que els assentaments jueus a Cisjordània no són un impediment per a la pau. Va dir que el principal escull és que els palestins no reconeixen el dret d’Israel a existir i tampoc no volen cedir a Israel el control absolut de la seguretat sobre el seu futur Estat. Aquestes dues condicions no són negociables. La resta, en canvi, sí.
John Kerry, secretari d’Estat amb Obama i últim diplomàtic que ha intentat un acord, va deixar el càrrec dient que Israel ha d’escollir entre ser un Estat democràtic –permetent la creació de Palestina– o ser només un Estat, és a dir,
El mandatari dels Estats Units demana a Israel que aturi els assentaments “de moment”
annexionant-se de facto els territoris palestins a partir de l’ampliació dels assentaments.
Trump, desmarcant-se de la política tradicional dels Estats Units va afegir que “dos estats o un de sol és una cosa que les dues parts hauran de decidir i jo acceptaré la seva elecció”.
Netanyahu va explicar: “Els xinesos són xinesos perquè venen de la Xina i els japonesos són japonesos perquè venen del Japó. Els jueus som jueus perquè venim de Judea”, regió que correspondria a l’Estat palestí.
La dreta nacionalista israeliana, de la qual Netanyahu depèn per governar, li exigeix que renunciï a la creació d’un Estat palestí i annexioni a Israel gran part de Judea i Samaria.
La Casa Blanca va situar a primera fila, davant dels periodistes, la família Trump i Sara Netanyahu. Trump va recordar que el seu gendre Jared Kushner, a qui ha encarregat l’agenda palestina, és un jueu (ortodox). Els Trump, els Kushner i els Netanyahu es coneixen des de fa temps. Són amics i aquesta amistat va quedar ahir ben definida. Trump va elogiar Sara Netanyahu, a qui va demanar que es posés dreta durant la roda de premsa i rebés una ovació. Netanyahu va recordar que havia dormit a l’habitació de Kushner quan era un adolescent.