Un imam a l’arquebisbat
Per sota de la sotana cardenalícia s’hi veuen quatre dits d’uns pantalons d’estiu de color beix. Es nota que l’arquebisbe de Bangui (República Centreafricana) no està acostumat a portar-la; els capellans d’abans portaven pantalons més curts del normal perquè no es veiessin sota el vestit talar. Sí que està acostumat, en canvi, a la companyia de l’imam que presideix la comunitat islàmica centreafricana. Monsenyor Dieudonné Nzapalainga i l’imam Omar Kobine Layama han compartit molt més que actes protocol·laris i diàlegs sincers. Han compartit casa.
La República Centreafricana (RCA) continua sense tancar el seu últim conflicte, iniciat el 2012. El 2013 van arribar triomfals a Bangui des del nord els mercenaris de la Seleka (coalició). Es van deslliurar al pillatge i l’assassinat sistemàtics. Va sorgir llavors el moviment anti-Balaka i es va presentar la crisi com un enfrontament entre musulmans (majoritaris entre la Seleka, inclosos txadians, sudanesos i sud-sudanesos) i cristians (majoritaris entre els antiBalaka). Als enfrontaments entre pastors i agricultors s’hi afegien, al contrari, interessos polítics i econòmics.
Un dels països més pobres del món, la República Centreafricana és rica en urani, diamants (qui no recorda els diamants que Bokassa va regalar a Giscard?), or, petroli i fusta que es transporta Congo avall. França, la Xina i Sudàfrica, entre d’altres, en volen treure profit. Els EUA compten amb bases secretes.
Entre kalàixnikovs i matxets es va alçar a l’uníson la veu de l’arquebisbe catòlic de Bangui, Dieudonné Nzapalainga (ara el cardenal més jove, amb 49 anys); del president de la comunitat islàmica centreafricana, Omar Kobine Layama, i del president de l’Aliança Evangèlica Centreafricana, Nicolas Guerekoyamé-Gbangou. Tots tres per la pau. Tots tres elegits entre les 100 personalitats més influents de l’any per la revista Time el 2013. I els dos primers, premi Món Negre a la Fraternitat 2016 dels missioners combonians.
Monsenyor Nzapalainga, amb la seva imponent corpulència, confessa haver rebut una gran lliçó d’humilitat i senzillesa de l’imam. En plena ebullició de la violència a Bangui, la vida de l’imam corria seriós perill. Al cap de tres dies de deixar la casa els mercenaris estrangers van saquejar l’habitatge i la mesquita, malgrat que els cristians del barri van intentar protegir-les. Nzapalainga va oferir empara a l’imam al bisbat, juntament amb la seva família. Quan es va presentar davant seu el desembre del 2013 duia una bossa.
–És tot el seu equipatge?, va preguntar monsenyor. –Sí, va contestar l’imam. “A la bossa hi havia un Alcorà i una catifa d’oració. L’espiritual –comenta Nzapalainga– era el realment important per a ell. Calia veure amb quina dolçor tractava la seva esposa i com educava els seus fills”.
Va tenir temps d’observarho en els sis mesos que van passar junts des que el va acollir el desembre del 2013. A la cuina del bisbat va caldre fer alguns ajustos perquè el menú dels convidats musulmans s’ajustés a la normativa islàmica. Tampoc no coincidien els seus horaris de pregària, però van trobar el moment per aprofundir en el diàleg interreligiós que des del 2014 practiquen a la plataforma interconfessional per la pau, també amb els evangèlics.
“Vaig viure amb el meu germà; gràcies a ell vaig conèixer moltes coses de la Bíblia; gràcies a mi, ell va conèixer moltes coses de l’Alcorà. En aquells mesos junts vam aprendre a coneixe’ns en profunditat i la força de la nostra fe”, comenta Kobine Layama, que quan va deixar el bisbat va decidir quedar-se a viure al mateix barri.
Els passejos matinals durant els quals xerraven amb la gent, primer amb els nens, es van allargar fins a recórrer milers de quilòmetres i introduir-se entre la Seleka i els anti-Balaka. “Els anti-Balaka venien cap a mi i els Seleka cap a monsenyor per demanar-nos consell”, rememora l’imam.
L’experiència interconfessional va arribar a Roma i el Papa va ser convidat a visitar un país en el qual el 50% dels seus 4,5 milions d’habitants són protestants; el 30%, catòlics; el 15%, musulmans, i el 5%, animistes. Malgrat les traves, Francesc va aterrar a Bangui el novembre del 2015. Va visitar la gran mesquita, un temple evangèlic, va estar amb els desplaçats i va entrar al Km 5, barri temut per la seva violència, de majoria musulmana.
La violència no ha acabat del tot, però almenys la capital ja no és el Far West que recorda monsenyor Nzapalainga durant la seva visita a Barcelona.
El cardenal va obrir casa seva al líder musulmà, amenaçat de
mort en el conflicte centreafricà Kobine Layama va anar a la seu episcopal i només duia un Alcorà i la catifa d’oració