El nou llapis de memòria amb dades dels Pujol té arxius ja coneguts
De la Mata interroga avui l’ex-número dos de la Policia per saber-ne l’origen
La unitat d’investigació tecnològica de la Policia Nacional elabora un informe sobre el contingut del llapis de memòria que la setmana passada el cap de la UDEF va lliurar al jutge que dirigeix el cas Pujol, José de la Mata, i que un inspector va trobar en un dels seus calaixos, fent neteja. Dimarts es va procedir a abocar el contingut del dispositiu, un acte al qual van assistir, a més del magistrat, els diferents lletrats personats en la causa, assessorats pels seus tècnics informàtics. Durant el buidatge de la informació, els assistents van veure com els noms, mides i dates de creació dels 868 arxius que conté el pen drive de vuit gigues coincideixen amb els més de mil arxius que ja apareixien en un CD incorporat a la causa a l’abril, la procedència incerta del qual investiga, en una peça separada, el mateix jutge.
Els fiscals anticorrupció, que no van ser presents en el buidatge, esperen l’informe de la Policia per determinar el contingut del nou llapis de memòria, la irrupció del qual només ha servit per embolicar més una causa que corre el perill de ser declarada nul·la si es constata que tota la investigació que sustenta els diferents presumptes casos de corrupció del clan Pujol no va tenir un inici judicialitzat. Previngut, De la Mata ja va decidir al seu moment obrir una peça separada, amb l’esperança que les dades que apareixien al primer dispositiu no fossin les que sustenten la resta de la investigació policial.
Els advocats de la família Pujol Ferrusola veuen aquests dies amb “sorpresa” l’aparició de llasari pis de memòria i ahir recordaven la necessitat de concretar “quines dades han utilitzat els policies de la UDEF per fer totes les seves investigacions”.
Des de l’abril passat, en què De la Mata va rebre un informe sobre presumptes activitats il·legals de Jordi Pujol Ferrusola a l’estranger que venia acompanyat d’un CD, el magistrat intenta esbrinar l’origen d’aquestes dades. Pel seu despatx ja han desfilat uns quants responsables policials que, fins ara, no han fet més que contradir-se entre ells sobre la procedència de la informació. Només coincideixen que el CD es va gravar amb dades que hi havia en un primer llapis de memòria que no apareixia.
El següent a declarar serà, avui mateix, el que va ser director adjunt operatiu de la Policia Nacional, Eugenio Pino, un comis- ja jubilat que recentment va enviar al jutge De la Mata una nota en què assegurava que aquestes noves dades potser procedien de la informació aportada a la policia de manera “voluntària” per dos extreballadors de l’agència de detectius Método 3, Antonio Tamarit i Julián Peribáñez. Tots dos declararan la setmana que ve.
Ara falta per veure què fa el magistrat amb la denúncia que la setmana passada va interposar precisament el que va ser director de Método 3, Francisco Marco. En un escrit remès prèviament al mateix magistrat, el detectiu va negar que la seva agència hagués fet investigacions relacionades amb els Pujol i per tant va desmentir que les dades de què s’investiga l’origen haguessin sortit dels seus arxius. En la seva denúncia, Marco fa
El ‘pen drive’ conté 800 carpetes que coincideixen amb el material que investiga el jutge de l’Audiència
seu l’escrit d’Eugenio Pino i es querella contra els seus dos extreballadors per haver utilitzat l’agència de detectius per elaborar informes per a la policia, uns informes que segons Pino, Tamarit i Peribañez van fer per venjarse del seu cap anterior.
Després de tots aquests interrogatoris el jutge De la Mata tindrà més dades per determinar d’on es va obtenir part de la informació contra els Pujol i decidir si definitivament aquest últim informe elaborat per la UDEF ha de quedar fora del procés i fins a quin punt queda contaminada la resta de la instrucció.
El que aquests últims dies està passant al despatx del central cinc de l’Audiència Nacional és la conseqüència dels treballs extraoficials que durant els últims anys es van elaborar per ordre d’Eugenio Pino, al comandament d’un grup reduït d’oficials policials que treballaven al marge de la resta de l’estructura i que es coneixien com la “policia política”. Amb el presumpte vistiplau del llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, aquells policies van elaborar informes per atacar els que consideraven els seus principals enemics: els independentistes catalans. Era qüestió de temps que un jutge preguntés per l’origen d’algun d’aquells informes.