El Govern central promet comptar amb les autonomies per a la UE
Un grup de treball agilitarà la comunicació entre administracions
El Govern central està disposat a tornar a comptar amb les comunitats autònomes a l’hora de prendre decisions que els afectin a la Unió Europea. Sis anys després de la seva última reunió, en època del president Zapatero, la Conferència per a Afers Relacionats amb la Unió Europea (Carue) va acordar ahir crear un grup de treball que agiliti la comunicació entre administracions, en tot el que fa referència a la UE. Fins al punt que, encara que el reglament de la Carue estableix que es reuneixin una vegada a l’any, cosa que no s’havia complert, es reuneixi si fa no fa d’aquí dos mesos, per informar de les novetats que hi hagi en relació amb el Brexit, sobre el qual van mostrar una gran preocupació les Canàries pel turisme i Andalusia per la forma com pot afectar Gibraltar. De fet, la sessió va començar amb una intervenció del secretari d’Estat per a la Unió Europea, Jorge Toledo, sobre el Brexit.
La reunió va ser un dels acords de la conferència de presidents i, en contra del que va passar llavors, va tenir la presència dels governs de Catalunya i Euskadi. En representació de Catalunya hi va anar la directora de Relacions Exteriors de la Generalitat, Maria Badia, en comptes del conseller, Raül Romeva. En nom d’Euskadi hi va anar el conseller de Governança Pública i Autogovern, Josu Erkoreka.
Maria Badia va explicar la seva presència adduint que Catalunya sempre ha anat a les reunions en què es plantegen temes relacionats amb la Unió Europea “perquè això ens interessa”, va subratllar.
La Generalitat vol saber “què s’està plantejant”, i per aquest motiu participa en aquestes reunions, com anirà la setmana que ve a la comissió que abordarà la dependència, no així a la comissió sobre finançament autonòmic, que es reuneix per primera vegada dijous.
I totes les comunitats autònomes, incloent-hi Euskadi i Catalunya, van valorar de manera positiva la celebració de la reunió, tot i que, per exemple, el responsable del Govern basc, malgrat subratllar la importància d’aquesta fórmula de cooperació, va dir: “És necessari fòrums com aquests, on tothom pot articular mecanismes que garanteixin la contribució de les comunitats autònomes a l’hora de formar la voluntat de l’Estat a la Unió Europea”. També va sol·licitar que es reuneixi la comissió bilateral Estat-Euskadi per a afers relacionats amb la Unió Europea.
Referent a això, el secretari d’Administració Territorial, Roberto Bermúdez de Castro, va subratllar que l’Estat no té cap inconvenient a reunir les comissions bilaterals, després de fer-ho les multilaterals, com ja s’estan preparant amb Castella i Lleó i amb Aragó, que ho han sol·licitat, i com ja es va reunir la que les Balears té previst al seu Estatut.
No va ser tan entusiasta Maria Badia, malgrat que va considerar positiu que “després de sis anys sense reunirse” ara es faci “una posada a punt” per
Catalunya i el País Basc sí que assisteixen a la reunió de coordinació de la política europea
poder participar en qüestions d’interès.
Després de la presència de Catalunya en aquesta conferència, Bermúdez de Castro va expressar la seva confiança que “la Generalitat de Catalunya anirà a tots els fòrums i totes les conferències que es convoquin i compleixin amb la seva obligació”.
Preguntat per les paraules de Carles Puigdemont, que va acusar l’Estat de “flirtejar amb els confins de les costures democràtiques” quan es posen sobre la taula opcions com la suspensió de l’autonomia catalana o es volen buscar més interlocutors més enllà de la Generalitat, el secretari d’Estat d’Administració Territorial va respondre: “Només faltaria que el Govern espanyol no pogués parlar amb qui considerés oportú”. Roberto Bermúdez de Castro va subratllar que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, “al final d’aquesta etapa cap enlloc, està fent declaracions que no condueixen a res”. “El senyor Puigdemont hauria de buscar l’acord, la concòrdia i la normalitat democràtica”, va dir.