Les persones amb TDAH tenen el cervell diferent
Detectades alteracions en cinc estructures neurològiques
El cervell de les persones amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és diferent del de la resta de la població, segons conclou l’estudi més ampli que s’ha fet sobre la qüestió.
En aquesta investigació, en què han col·laborat metges i neurocientífics d’onze països, s’han analitzat amb ressonància magnètica els cervells de 1.713 persones diagnosticades de TDAH i s’han comparat amb els de 1.529 persones sense el trastorn.
Segons els resultats, presentats ahir en línia a la revista The Lancet Psychiatry, s’han detectat diferències significatives en cinc estructures diferents del cervell. Així mateix, s’ha observat que el cervell és més petit entre les persones amb TDAH que la mitjana de la població. Els autors del treball proposen, a partir d’aquestes observacions, que el TDAH està relacionat amb una maduració tardana del cervell.
“El TDAH és un trastorn del cervell”, escriuen els investigadors. “Transmetre aquest missatge als pares i als pacients pot ajudar a reduir l’estigma del TDAH i a millorar la comprensió del trastorn”. Els nous resultats, recalquen, demostren que el TDAH “no és només una etiqueta per a nens difícils i que no està causat per una mala educació dels fills”.
Es calcula que el TDAH afecta un 5,3% de nens i adolescents –aproximadament un de cada vint–, cosa que el converteix en un dels trastorns neuropsiquiàtrics més comuns. Tot i que el problema sovint remet amb el creixement a mesura que el cervell madura, dos terços de les persones diagnosticades de TDAH continuen presentant símptomes d’adults.
Les cinc àrees del cervell en les quals s’han detectat alteracions en les persones amb TDAH són estructures neurològiques profundes que tenen múltiples funcions. Això explica que el TDAH sigui “un trastorn tan complex que afecta diferents aspectes del comportament”, declara Òscar Vilarroya, investigador de la Fundació IMIM i de la Universitat Autònoma i coautor del treball.
Estudis anteriors basats en mostres més reduïdes de pacients ja havien detectat diferències anatòmiques en tres estructures cerebrals de persones amb TDAH: el nucli accumbens, el nucli caudat i el putamen.
Atès que el nucli accumbens té un paper central en el processament de la sensació de recompensa, el fet que estigui alterat s’ha relacionat amb els problemes de falta de motivació que afecten molts menors amb TDAH.
El nou estudi confirma aquestes observacions i les amplia a dues estructures més que fins ara no s’havien relacionat amb el trastorn: l’amígdala i l’hipocamp.
Les alteracions registrades a l’amígdala “són importants perquè aquesta regió vincula el TDAH amb problemes de regulació emocional”, destaquen els investigadors a The Lancet Psychiatry.
Situada aproximadament al centre del cervell, l’amígdala és una estructura primitiva que compartim amb aus i rèptils i que té un paper essencial en les emocions i les seves conseqüències en la conducta –entre elles, l’agressivitat i la impulsivitat–.
Els problemes de regulació emocional “sovint són presents en pacients amb TDAH, però encara no s’han inclòs en els criteris oficials” de diagnòstic del trastorn, apunten els investigadors. “El nostre treball aporta suport neurobiològic (...) per reconèixer la importància dels problemes de regulació emocional en pacients amb TDAH”.
La magnitud de les alteracions registrades al cervell de pacients amb TDAH “és comparable a la que s’ha registrat en altres estu- dis en malalties psiquiàtriques com la depressió, l’esquizofrènia o el trastorn bipolar”, observa Òscar Vilarroya. “Queda demostrat de manera definitiva que el cervell de les persones amb TDAH no és igual” que el de persones que no tenen el trastorn.
El motiu pel qual es produeixen les alteracions neurològiques del TDAH, però, es desconeix. Els autors de la investigació les atribueixen a un retard en la maduració del cervell, però ara per ara no saben exactament per què hi ha aquest retard.
Tot i que les alteracions detectades amb ressonància magnètica són significatives, ara per ara encara no és possible diagnosticar el TDAH amb aquesta tècnica d’imatge. “A partir d’aquests resultats, potser es podrà desenvolupar més endavant una tècnica de diagnòstic”, assenyala Vilarroya. Però les diferències entre els cervells amb TDAH i sense s’han detectat en el marc d’un projecte de recerca que no tenia per objectiu diagnosticar el trastorn.
L’article que ara s’ha publicat representa els primers resultats del Grup de Treball Enigma TDAH, un consorci internacional fundat el 2013 per compartir dades de pacients i comprendre millor el trastorn. La investigació ha estat coordinada des de la Universitat Radboud de Nimega (Holanda). Per part espanyola hi han participat 198 voluntaris –aproximadament la meitat pacients i l’altra meitat controls–, i equips científics de la Fundació IMIM de l’hospital del Mar, de l’hospital Vall d’Hebron i de la UAB.
El trastorn no és una etiqueta per a nens difícils i no es deu a una mala educació
Els investigadors han analitzat el cervell de 3.242 persones amb ressonància magnètica