Els callats parlen a Blanquerna
Visc en un país malalt”. Amb aquesta frase rotunda comença la novel·la El sanatorio (ED Libros), de la barcelonina Nuria Amat. L’obra, que és de ficció però es publica en una col·lecció d’assaig per la forta connexió que té amb l’actualitat, es va presentar ahir a Madrid. En van fer la glossa els periodistes José Antonio Zarzalejos i José Andrés Rojo, i també va acompanyar l’autora el jurista Francesc de Carreras, en el seu cas com a notori assistent.
Els protagonistes d’El sanatorio són –s’indica de seguida al llibre– els “callats” o víctimes silents dels excessos de nacionalismes i populismes. Malgrat que no s’esmenti, Catalunya és l’escenari implícit però evident del que es diu, es denuncia i es lamenta (però és extensible als Estats Units de Donald Trump, la França de la puixant Marine Le Pen i el Regne Unit del Brexit). I, tot i això, la presentació es va fer a la llibreria Blanquerna, centre cultural de la Delegació del Govern a Madrid i, per tant, en territori en teoria hostil per a tota la militància antinacionalista.
L’acte va ser discret, això sí, amb l’assistència de tot just una dotzena de cronistes culturals i sense públic. En les primeres intervencions, a càrrec de Rojo i de l’editor d’ED Libros, Fèlix Riera, el quid de la qüestió es va tractar amb summa prudència; en clau acadèmica, potser diplomàtica, en consideració als amfitrions. I sense al·lusions gaire directes al conflicte al voltant del procés.
Fins que va arribar el torn de Zarzalejos, col·laborador d’aquest diari i poc amic de la radicalitat identitària al marge d’on es pugui manifestar: a la seva terra, el País Basc –d’on ahir va dir que no va marxar per gust, sinó com a part d’una “diàspora”–, al Madrid de la nostàlgia centralista o a Catalunya.
“Estem defugint el nucli de la qüestió”, va declarar l’escriptor bilbaí després de les cauteloses al·locucions dels altres presentadors. “Aquest llibre –va continuar– és un crit d’angoixa colpidor quan les coses ja han anat molt lluny a Catalunya”. La novel·la s’hauria de considerar “una advertència” de qui gaudia de la vida en “un país cosmopolita que s’ha convertit en un espai de sanatori”: el d’uns “malalts inoculats pel virus patri”, va afirmar. “Atenció, que el que sembla controlat es pot descontrolar”.
Amat va beneir la interpretació de Zarzalejos i es va definir a si mateixa com una “torracollons de la literatura” a Catalunya. Va assenyalar que el seu llibre neix d’“una situació de solitud” dels catalans “callats”, que pateixen “l’abandonament i la incomprensió involuntària” dels espanyols. I va matisar que ara mateix la pressió del nacionalisme i l’independentisme “ha baixat una mica” respecte de la que es notava fa dos o tres anys.
Riera va considerar “un bon símptoma” que la presentació s’hagués pogut fer a Blanquerna. Va afegir que el responsable actual de l’entitat, Ferran Mascarell, sempre l’ha tractat bé. I els representants del centre que van rebre els participants van subratllar la “normalitat” amb què cal prendre aquestes coses. “Pluralisme i diàleg”, van defensar. I ho van complir.
Nuria Amat presenta a la Delegació del Govern a Madrid ‘El sanatorio’, una denúncia dels excessos nacionalistes