Lorca podria haver estat exhumat per evitar que algú en trobés les restes

Els cossos de Federico García Lorca, el mestre Galindo i els banderillers Arcoyas i Galadí, afusellats alhora al començament de la Guerra Civil, van estar sepultats a Los Llanos de Corbera, a la zona coneguda com a Peñón Colorado, però van ser exhumats poc temps després i traslladats a un altre lloc abans que “arribessin a un estat d’esqueletització”. L’informe final sobre els tercers treballs arqueològics per trobar les restes dels afusellats l’agost del 1936, presentat ahir a Madrid per l’arqueòleg Javier Navarro i l’historiador Miguel Caballero, proporciona noves hipòtesis sobre què va passar realment.

Els treballs, que es van posar en marxa l’octubre del 2016, han pogut delimitar la zona on hi havia els pous en què es van llançar els cossos, però l’“evidència que el terreny ha estat remogut de manera manual, així com l’absència de restes humanes, concorda amb la possibilitat d’una exhumació posterior”, assenyala l’informe. La zona d’afusellaments era al cap d’un camp d’instrucció utilitzat pels revoltats a Granada, ciutat on va triomfar el cop d’Estat.

La teoria que els cossos del poeta i els seus companys van ser traslladats a un lloc desconegut ja va ser avançada per Antonio Gallego Burín, alcalde de Granada durant la postguerra. Gallego va assenyalar que es va fer “per evitar que algú els pogués trobar, en vista de l’impacte que havia causat l’assassinat de García Lorca”.

Els treballs arqueològics han permès trobar un fragment del blindatge d’un projectil màuser, l’arma reglamentària dels guàrdies d’assalt –alguns dels membres es van presentar voluntaris per a l’escamot d’execució de García Lorca–, i una bala MosinNagan, potser procedent de material requisat als rifenys, que possiblement es correspon amb un cop de gràcia.