Pencaires de la música
León Benavente, format per músics brillants i experimentats, debuten al Guitar Bcn consolidats com a referència del rock indie
Abraham Boba i César Verdú són dos dels membres del quartet León Benavente, és a dir, una de les bandes més sòlides i, sens dubte, brillants de l’indie espanyol. Amb el seu segon àlbum, titulat escaridament 2, llançat l’abril de l’any passat i un dels preferits de la crítica, s’han consolidat com a faedors d’un rock de melodies enganxoses, lletres àcides i incisives i atmosferes intenses i de vegades ombrívoles. Avui ho demostraran en un Apolo amb les entrades esgotades (21 h), dins del festival Guitar Bcn.
Aquests dos músics són els encarregats de parlar de les virtuts d’una banda d’encara curt recorregut però formada per artistes aguerrits i bregats, alguns dels quals membres habituals de la banda de Nacho Vegas (amb qui van tocar al polèmic concert del Palau de la Música, on va protestar iradament contra els bancs –un patrocinava el festival– i més tard va deixar de fer-ho). “No deixa de ser una sorpresa la molt bona acollida que hem tingut, malgrat que amb aquest grup no parem de sorprendre’ns cada dia: l’acceptació del primer disc i del segon. Però una altra cosa és que això es prengui com una competició, perquè el nostre objectiu no ha estat mai arribar al número u d’enlloc”, diu Boba.
“El que teníem molt clar és que el nostre nou àlbum havia de ser diferent del primer. Arriba un moment en la carrera del músic en què pots fer dues coses: abusar de la comoditat de repetir la fórmula del que has fet o intentar continuar obrint portes perquè el grup no es limiti a un estil concret ni a una manera de compondre concreta”, diu Verdú, que dóna la raó al seu company assegurant: “Amb el 2 ens va sortir un disc diferent, i nosaltres creiem que millor”.
Els peculiars León Benavente funcionen “seguint el sentit comú: aprofitar el que cada membre sap fer més bé per explotarho adequadament. En el nostre cas, l’Abraham és el que s’encarrega de les lletres; a escala tècnica i de producció, potser jo, i a escala d’harmonia, els coneixements d’ Eduardo Baos i Luis Rodríguez, per exemple”, explica Verdú. “I sembla que funciona, i això també serveix per treure una mica el llast dels egos i comprovar que es tracta realment d’un grup”, diu Abraham Boba.
Les lletres de 2 són un dels seus punts forts: “Són punts de vista sobre la manera d’encarar certs temes que ara estan més sobre la taula que abans, quan es tendia més a la introspecció. No és tant el tema, sinó la manera d’abordar-lo”, diu Boba. “Les cançons parlen de les coses que tenim al voltant; nosaltres tenim molts punts en comú que solen ser els mateixos amb què empatitza el públic”.
“Sonorament les cançons sorgeixen de dins del grup, però també de les bandes en què hem tocat, com el grup d’Abraham Boba, Tachenko i Schwarz”, assegura César Verdú. I afegeix: “Però, a més a més, tenim la sort de tenir un tipus de relació en les coses; ni tan sols cal parlar-ne. Però és per l’ofici, i és que, si León Benavente ha arribat on és, és perquè som uns pencaires de la música. No és fruit d’un dia, sinó d’una forma de vida que exigeix moltíssim”, assegura el seu col·lega.
El quartet presenta el seu àlbum 2 , un dels més lloats per la crítica l’any passat