Avions contra bicicletes
En els tres gols de jugada, el PSG troba una pista d’enlairament al mig del camp
Només cal fixar-se en els tres gols de jugada del PSG per adonar-se de la desinflada futbolística del Barcelona, descol·locat i esmicolat a París. En el 2-0 Rabiot roba una pilota a Messi, la passa a Verratti, que arrenca des del mig del camp mentre Iniesta trota i Busquets no s’atreveix a tallar-lo, amb la qual cosa l’italià pot assistir a Draxler. En el 3-0, l’alemany fa si fa no fa el mateix i arriba a la frontal sense que André Gomes el pressioni, només se’l mira. I al 4-0 és Meunier qui regateja Neymar en el seu propi camp i es planta a la frontal de l’àrea sense cap oposició. “Avançava i no em podia creure que em deixessin recórrer 50 metres sol”, va confessar el lateral belga. Aquelles tres jugades, en què els parisencs semblaven avions al costat dels blaugrana, il·lustren les dues velocitats del partit. Mentre un equip anava amb reactors, l’altre portava pedals. Els locals van solcar el cel de París i als visitants els costava de moure el canvi de marxes.
Emery va guanyar la batalla al mig del camp calcant la medul·lar que va fer gran el Barça les dues últimes temporades. Un pivot que recupera i juga al primer toc (Rabiot), un interior de desequilibri (Verratti), i un futbolista de desplegament (Matuidi). La sala de màquines francesa va parlar de tu a la barcelonista (140 passades per 151), però és que a més van tocar 52 vegades la pilota a camp contrari i van recuperar 27 pilotes. Eren clons de Busquets, Rakitic i Iniesta, però més joves. “Semblava que fóssim 14”, resumia Verratti.
Potser és una qüestió d’edat. L’alineació que va presentar Luis Enrique vorejava els 27 anys de mitjana. No es tracta d’un equip envellit, però el PSG era dos anys més jove (24,9 anys). Això sí, els barcelonistes eren molt més experimentats. Fins al punt de, amb 574 matxs, doblar els partits a la Champions dels seus rivals. Però no ho van fer valer. Kimpembe, que debutava, i Marquinhos només van fer una falta cada un. I Rabiot, un altre del planter, fins i tot es va atrevir a fer-li una sotana de taló a Messi.
El Barcelona es va quedar sense marcar al Parc dels Prínceps per segona vegada aquesta temporada –contra el Màlaga (0-0)–. Però pitjor que quedar-se sec va ser la sensació d’impotència del trident, que només va xutar dues vegades, cap a porta, totes dues de Neymar. Res per part de Messi i Suárez. I no es pot pas dir que els francesos aturessin Leo a base de puntades de peu, perquè només va rebre una falta i va ser a 65 metres de la porteria de Trapp.
La tendència de quantificar els quilòmetres va arribar al súmmum quan l’abril del 2014 es va justificar l’eliminació de la Champions del Barça de Martino contra l’Atlètic perquè Pinto gairebé havia corregut tant com Messi. L’estadística de dimarts diu que l’equip d’Emery va córrer vuit quilòmetres més que els jugadors de Luis Enrique (113 per 105), però això sol no pot explicar la desfeta, perquè en els sis partits de la fase de grups de la Champions els blaugrana només van fer un desplegament físic superior al rival en la primera jornada (7-0 al Celtic). En els altres cinc, van ser inferiors en aquest aspecte i en van guanyar quatre. Tot i que la distància no va arribar a ser mai de 8 km.
En canvi, sí que és cert que al Barcelona li va costar una barbaritat habilitar Messi. Marcat de prop per Kimpembe, envoltat per Rabiot i amb les ajudes de Kurzawa, va estar incòmode a la gespa i va entrar poquíssim en joc. Fins al punt que Ter Stegen va fer més passades bones que el deu (35 del porter per 30 de Leo). Això sí que li va fer mal, al Barcelona. Al crac li va costar connectar-se al partit i no va trobar socis a la seva banda: només va passar dues vegades la pilota a Sergi Roberto i tres a André Gomes, el seu lateral i el seu interior, respectivament. Tampoc no li va funcionar associant-se amb Suárez (4 vegades).
Al contrari que el PSG. En atac, Draxler sabia molt bé que tenia avantatge amb Sergi Roberto, que va ser la baula més feble. Fins a 13 vegades el va encarar, l’extrem alemany, i en 11 es va sortir amb la seva. Així no és estrany que set jugadors parisencs diferents vagin xutar a porta, per l’únic xut d’André Gomes i el pal d’Umtiti. Va ser una allau. Volaven com avions.
“Semblava que fóssim 14 contra 11”, diu Verratti resumint la seva superioritat total sobre el camp