El Madrid no enllesteix la feina
Els blancs agafen un bon avantatge, però van deixar escapar viu un Nàpols molt tocat
El Madrid es va quedar a un pas de tancar l’eliminatòria després de ser molt superior al Nàpols, a qui va superar 3-1 malgrat haver-se posat en desavantatge de bon començament. Només el desencert en la rematada dels de Zidane van impedir l’hecatombe de l’equip de Sarri, que arriba a San Paolo d’aquí tres setmanes amb esperances. El Madrid necessitarà marcar a Itàlia si no vol patir més del compte.
La nit no va poder començar pitjor per al Madrid, malgrat que la seva posada en escena va ser molt bona, intimidadora. Tot i això, de la manera més inopinada va rebre un gol als primers minuts, en la primera vegada que el Nàpols va creuar la divisòria. El gol va venir en una cantada monumental de Keylor Navas, que va tornar a ferne de les seves al pitjor moment.
Si l’objectiu prioritari de l’equip de Zidane era no encaixar cap gol, tot se’n va anar en orris així que el Madrid va haver de posar en pràctica un pla B. Després de tants dubtes abans del partit, el Madrid no va jugar gens malament, i si alguna cosa li va fallar va ser precisament el que li sol sobrar: punch. Tres ocasions claríssimes va fallar a la primera part i d’altres tantes a la segona que haurien sentenciat els vuitens de final.
El Nàpols va ser més o menys el que s’esperava. L’equip de Sarri té sobretot transicions molt ràpides. Així que pot ataca amb molta gent. Va fluix per la zona defensiva, on a Albiol i Koulibaly els van guanyar tots els salts els atacants blancs.
El Madrid va jugar amb el seu equip de gala tret de Bale, substituït per James, potser l’única sorpresa perquè la posició solia ser per a un Lucas Vázquez molt més entonat. Al final passa com sempre: els del planter ho tenen molt més difícil per participar en les cites veritablement importants. Amb James el Madrid buscava més poder al migcamp. Ho va aconseguir a costa de perdre una mica de profunditat per una banda dreta que va ser propietat de Carvajal.
El Madrid va sortir tan endollat que va poder marcar després de trenta segons en una rematada de Benzema al cos de Pepe Reina. La sortida dels blancs semblava incontenible i, tot i això, el Nàpols va marcar primer. El gol va deixar glaçat el Bernabeu. Al minut vuit Insigne va veure mal col·locat Keylor i li va llançar des de molt lluny una rematada ajustada al pal que va superar el costa-riqueny.
Estabornit pel cop, al Madrid li va costar una estona de recuperar-se. Van ser moments en què el Nàpols va triangular bé i es va apropiar del joc. No li va durar gaire perquè el Madrid va aconseguir empatar en una centrada de Carvajal que Benzema va rematar de cap molt bé guanyant el salt a Albiol.
L’1-1 va dibuixar una altra vegada un escenari molt favorable per al Madrid fins al descans. Cristiano no va estar fi en la seva ocasió i la més clara va arribar una altra vegada per mitjà de Benzema, que en l’última jugada i a passada de Cristiano va rematar al pal amb tot a favor.
La segona part va començar amb una gran jugada de Cristiano i una rematada inapel·lable de Kroos. El Madrid es posava en avantatge i ja dominaria el partit amb mà més ferma. En avantatge, el Madrid va fer un pas enrere i va treure la seva versió més de contracop, la que moltes vegades desespera el Bernabeu però en què es mou com un peix a l’aigua.
El Nàpols va agafar la pilota i va intentar el setge, però el Madrid ja tenia el partit que volia i de seguida va venir el 3-1 en una gran volea de Casemiro, en el seu primer gol en aquesta Champions.
Desesperat, l’equip de Sarri va començar a fer cara d’eliminat. El Madrid defensava bé i treia contres no amb gaire freqüència però sí molt perilloses. El quart gol es veia a venir, però es va quedar sense aparèixer, amb els locals frenats per aquella versió de Cristiano més voluntariosa que encertada i Marcelo equivocant-se en la rematada més clara.
Els canvis aquesta vegada van arribar a temps. Pepe va reaparèixer substituint un Sergio Ramos tocat i ja molt al tram final James va donar pas a Lucas Vázquez i Benzema a Morata, que amb prou feines va intervenir en el joc. Benzema aquesta vegada no va sentir música de vent. Tot el Bernabeu va empènyer en la mateixa direcció i la nit que semblava que acabaria amb drama va ser feliç per al madridisme. Però queden 90 minuts a San Paolo.
El madridisme va tornar a fer pinya i va aplaudir tots els seus jugadors, fins i tot un Benzema que va jugar bé El Nàpols es va posar en avantatge aprofitant un error colossal d’un Keylor Navas mal col·locat L’estrella del Madrid va estar millor passant que no pas rematant i es va quedar sense fer cap gol