“A rentar plats”
Arentar plats!”. “Estaríeu millor fent ballet!”. “A la cuina!”. Les jugadores del Lloretenc i de l’Atlètic Masnou van haver se sentir aquestes floretes, entre d’altres, mentre disputaven el seu partit de l’11a jornada de la Segona Catalana. Els crits no venien de la graderia, sinó de la mateixa gespa artificial de l’estadi municipal del Molí. Els proferien alguns dels jugadors de l’equip veterà del FC Lloret, el club amb el qual el conjunt femení comparteix instal·lació. Per error, el Lloretenc havia programat el seu partit a un horari que ja estava ocupada pels veterans, que rebien el Caldes Aigües Bones, de Caldes de Malavella. I la solució consensuada va ser impossible.
El Lloretenc havia provat de canviar l’hora del matx tan bon punt va ser conscient del problema, però ja era massa tard .Ni la Federació Catalana de Futbol ni l’Atlètic Masnou van donar-hi el seu vistiplau. També conscient del conflicte, el col·legiat del partit, Trejo González, va consensuar amb tots dos equips avançar uns minuts l’enfrontament, previst a les 15.30 h de dissabte passat. Però ni així. Alguns dels veterans van irrompre al camp quan corria la mitja hora de joc i l’àrbitre va haver de suspendre el partit al minut 33, quan les visitants guanyaven 0-6.
Els agressors van arribar a amenaçar les jugadores de trucar a la policia perquè les expulsés per haver ocupat el seu horari o bé fer-ho ells mateixos. Les noies, en lloc de respondre a les vexacions, van fer una protesta pacífica i conjunta: una seguda al cercle central del terreny de joc que només va durar uns quants minuts. Els justos abans que els violents anessin més enllà. “No sabíem com podien reaccionar”, explica el president del Lloretenc, Juan Francisco Doblas.
Ni tots els veterans van secundar l’actitud, com reconeixen les mateixes jugadores, ni el conflicte va arribar a les mans. El cas és que ells sí que van jugar el seu partit sense interrupcions. Els violents i els que no ho van ser, perquè ningú no es va negar a jugar després del que havia passat. Van ser elles qui van haver de marxar cap a casa amb el seu partit –oficial– suspès. La Federació Catalana no podrà prendre cap mesura sobre els agressors perquè no estan federats.
Encara va ser pitjor la reacció del Lloret, que no només no va oferir una solució al conflicte, sinó que va negar els fets després de les primeres informacions. No els va reconèixer fins dimarts, tres dies després, quan les denúncies de l’Atlètic Masnou i l’aparició de la notícia en diversos mitjans de comunicació va fer reaccionar el club mitjançant un comunicat en què lamenta els fets. L’Ajuntament de Lloret de Mar, titular de les instal·lacions, tampoc no va reaccionar fins aquell dia, quan la polèmica ja es dirimia de ple a l’opinió pública.
L’Atlètic Masnou, primer a denunciar el cas, va emetre el mateix dimarts un nou comunicat en què agraïa que, per fi, tant el club local com el Consistori de la Selva condemnessin els fets i demanessin disculpes. “Aprofitem per donar el nostre suport a l’equip femení del Lloretenc, que pateix constantment aquest tipus de situacions. El futbol femení no es mereix aquest tracte”, va afegir mitjançant el seu compte de Facebook el conjunt del Maresme fent-se ressò de les reivindicacions dels seus rivals. Les noies, per voluntat pròpia o consell dels seus clubs, han estat qui menys han entrat en la polèmica.
L’Ajuntament de Lloret, per la seva part, va assegurar ahir que depurarà responsabilitats, tot i que no han trigat a sortir veus crítiques amb les estretes relacions entre el Consistori i el FC Lloret, presidit per un antic membre de l’equip de govern municipal que tampoc no s’ha manifestat sobre els fets. La inhabilitació fa un any i mig de l’antic alcalde, Xavier Crespo, també va estar relacionada amb el patrocini del club per part d’un magnat rus.
El Lloret va negar els fets fins dimarts, quan va demanar disculpes, com l’Ajuntament