“D’aquí quinze anys serà il·legal que un humà condueixi”
Tinc 35 anys: la tecnologia em dona poder a mi i a qui vulgui aprendre. Vaig néixer al Nepal, però el meu pare va emigrar perquè jo estudiés. “Make America great again” és el passat: no interessa. Si creus que una cosa és impossible, la fas impossible. Ap
Com és el món que dissenya? És més humà. Sense pantalles. Perquè no és humà estar tot el dia enganxats a pantalles petites, mitjanes i grans de mòbils, ordinadors i televisions. Les desterrarem de les nostres vides i molt aviat. Com? Tot el que vostè veu en pantalla avui ho estem dotant d’una tercera dimensió virtual i ho estem convertint en hologrames. I és que hem evolucionat per interactuar amb un món en 3D i no en una pantalla com ara.
De vegades és millor que no et vegin, per això les videoconferències no han triomfat.
Li asseguro que quan utilitzem formes hologràfiques, el tecleig i la pantalla li semblaran fòssils i el 3D se li farà imprescindible. Així solucionarem el problema de la pèrdua d’una dimensió. Altres coses no solucionen problemes i desapareixeran, com l’Apple Watch.
Doncs a molta gent li agrada.
Eliminar les pantalles és necessari i respon a un problema, però comptar els passos que fas cada matí, com fa l’Apple Watch, no. Tu et lleves un matí en una altra ciutat i dius: “M’agradaria parlar amb els meus fills i veure’ls en 3D”. Però no dius: “Comptaré els passos que faig avui”. On veuré la nova realitat en 3D? Les cases s’aniran dissenyant per millorar l’experiència 3D. L’altre dia vam veure un partit de futbol en un prototip de tres dimensions sobre una taula i vam poder elegir en cada moment on volíem ser del camp. Això serà habitual quan el sistema estigui perfeccionat.
Com ho aconsegueixen?
Associem codi software amb latitud, longitud...i, quan l’encreuament es produeix, el món torna a ser en 3D i deixem de mirar-lo en una pantalleta per veure’l en qualsevol lloc.
Doncs el mirarem en l’aire.
Les implicacions són enormes. Pensi que tot el nostre món avui gira sobre pantalles al voltant de les quals organitzem les nostres vides: sofàs, taules i cadires; interiors; escoles; cinemes; auditoris... Tot anirà canviant per experimentar el 3D.
Espero que sigui per bé.
Esclar que sí: serem humans de nou, però amb més capacitats.
Per exemple?
Sistemes operatius que quadren totes les nostres tasques per nosaltres: agendes en 3D que ens aniran coneixent cada vegada millor per ser les nostres secretàries. Ara ja ens parlen i ens atenen i no es queixen mai. El món són dades? Som dades, sí. Ho hem estat sempre, com tota la realitat, per això podem millorar-la. Tot en aquest món és reductible a informació, per això podem modificar-lo.
Les màquines processen dades millor que nosaltres.
Per això condueixen millor que nosaltres també...sempre que no hi hagi cap humà conduint a la mateixa carretera. Les màquines s’entenen perfectament amb altres màquines i no fallen, però no poden preveure el que farem els humans, perquè som imprevisibles i els fem cometre errors.
Jo no tinc inconvenient que un altre humà condueixi per mi.
Però en les empreses tecnològiques tots sabem que d’aquí 15 anys serà il·legal que els humans condueixin. I ningú no ho trobarà a faltar.
Per què?
Per la mateixa raó que avui és il·legal conduir begut: per evitar accidents. Al volant, les nostres emocions poden provocar-ne. Fixi’s que vam començar conduint unes criatures emocionals: els cavalls; després els vam substituir per unes altres no emocionals, els automòbils; i ara ens substituirem a nosaltres mateixos per ordinadors. I així s’hauran acabat els accidents.
Té sentit.
Podem fer amb el nostre temps coses molt més interessants que conduir.
Milions de conductors aniran a l’atur.
Es crearan milions de nous llocs de treball de programadors, dissenyadors i creadors de tota mena d’experiències en 3D que ens alegraran els viatges: moltes ara ni tan sols les imaginem, com ningú no s’imaginava que podríem veure el cinema en un carruatge fa 150 anys.
Destrucció creativa.
Això és: la tecnologia destrueix llocs de treball per després crear-ne més i millors. El carreter es converteix en camioner i ara serà programador de vehicles sense haver de passar-se la vida tancat a la cabina d’un camió.
També hi ha camioners feliços, avui.
De debò? L’inventor del robot aspirador es va especialitzar en robòtica perquè no trobava carregadors per als seus camions. Ningú no aguanta en una línia de muntatge d’una fàbrica més de set dies sense cometre errors i acabar amb una depressió. Les fàbriques xineses ho estan descobrint ara i prenen les seves mesures.
Què pots fer si no tens cap altra feina?
Aprendre. Avui les universitats estan a la xarxa a l’abast de tots. Si estàs a l’atur, pots aprendre a programar, i li asseguro que si ets un bon programador mai et falta feina. Jo en formo molts a distància a Nigèria i Kènia.
I prosperen?
Tots. L’Àfrica està creixent moltíssim! Jo vaig néixer al Nepal: el meu pare era un feminista i ens va portar als EUA a les meves germanes i a mi perquè estudiéssim carreres. I jo dono ara oportunitats a altres dones africanes i nepaleses que les saben aprofitar.