Les obres mestres de Budapest arriben a Madrid
Pintures de Leonardo, Rafael, Velázquez i Goya entre les ‘Obres mestres de Budapest’
L’aficionat a la pintura corre el risc de posar-se una mica nerviós després d’entrar als salons del Thyssen-Bornemisza, que fins al 28 de maig acullen l’exposició Obres mestres de Budapest, perquè amb prou feines sabrà on mirar quan estigui al mig d’aquesta aglomeració de joies de l’art de totes les èpoques, des del Renaixement fins a les avantguardes. I no és fàcil concentrar-se en una sola obra, com la petita estàtua Guerrer a cavall, de Leonardo Da Vinci, mentre de cua d’ull veus, suposem, la Verge amb el nen i sant Joanet, de Rafael, i quan, a més a més, saps que uns quants metres més enllà trobaràs El dinar, de Velázquez, L’aiguadera i L’esmolet ,de Goya, i, ja cap al final, la Dama amb un ventall, de Manet, i les Pruneres en flor, de Monet, per posar uns quants exemples més.
Avui la qualitat de l’exposició, amb què el Thyssen enceta el programa de la temporada en el seu 25è aniversari, tindrà el seu equivalent de pompa en l’acte inaugural que presidiran els Reis i el president d’Hongria, János Áder. I és que, com ahir destacaven els comissaris de la mostra, Guillermo Solana i Mar Borobia, les 90 peces reunides representen “el millor” de l’art que hi ha al país magiar, que no és poca cosa. I, com també prova la presència de l’ambaixadora hongaresa a la presentació d’ahir, els mandataris de la nació centreeuropea volen treure pit pel seu patrimoni.
En tot cas, l’oportunitat per als potencials visitants de la mostra és única, entre altres coses perquè parteix de les obres –ja penjades i a partir de demà a la vista del públic– que no havien estat mai a Espanya. I perquè és estrany que algunes surtin del conjunt format pel Museu de Belles Arts i la Galeria Nacional d’Hongria, que, per cert, conté la recopilació més important d’art espanyol fora d’Espanya.
La clau que, malgrat tot, la mostra s’hagi pogut organitzar està en les obres de remodelació que les autoritats culturals d’Hongria han decidit afrontar al seu museu nacional a fi de reunificar col·leccions que al seu dia es van fraccionar en funció de la nacionalitat dels artistes. Aquesta és almenys la versió oficial. El cas és que els treballs han donat lloc a una llarga gira internacional d’una part dels fons en què s’inscriu l’exhibició a Madrid.
Un altre tema, no menys interessant, és per què la selecció s’exposa al Thyssen i no al Museu del Prado per molt que, segons es va saber ahir, els responsables de la gran pinacoteca madrilenya expressessin el seu interès per acollir-la així que es van assabentar de l’oportunitat que la reforma del centre de Budapest els podia brindar. Les raons que van inclinar la balança a favor dels seus competidors privats tenen a veure no només amb qüestions de calendari del Prado, sinó també amb les arrels familiars del fundador de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, així com amb la bona relació travada fa deu anys entre els responsables de les dues institucions, segons va indicar Guillermo Solana, que, a banda de comissari, és el director artístic del Thyssen.
Bornemisza és el cognom hongarès –òbviament per part materna– del baró que va impulsar el gran museu, que avui administra la seva vídua. “Ell em parlava molt de la seva mare”, va dir ahir la mateixa baronessa, Tita Cervera, quan va presentar a la premsa les Obres mestres de Budapest. La sogra de Cervera també era la baronessa hongaresa Margit Bornemisza de Kászon i Impérfalva.
El nucli dels fons dipositats al Belles Arts de Budapest i a la Galeria Nacional d’Hongria també té un origen nobiliari, ja que una porció substancial prové de la col·lecció de la casa Esterházy. Dins
d’aquesta casa, va ser el príncep Miklós II Esterházy el que, les tres primeres dècades del segle XIX, va adquirir més d’un miler de pintures, més milers de dibuixos i gravats. La compra més important la va fer, sent ambaixador d’Àustria, al comte Edmund Bourke, antic ambaixador danès a Espanya, que havia fet compres interessants a Madrid. Com passa tantes vegades en aquestes dinasties, el fill de l’emprenedor i tercer dels prínceps Miklós no va saber gestionar el patrimoni i va acabar venent-lo majoritàriament a l’Estat hongarès, l’any 1870. Els fons es van anar enriquint amb successives adquisicions i donacions, fins a sumar les més de 100.000 obres que acumula avui.
El muntatge de l’exposició hongaresa al Thyssen no és, lògicament, de franc al cent per cent. En contrapartida, el museu de la baronessa s’ha compromès a deixar a Budapest 50 de les seves obres al llarg dels pròxims deu anys, així com a col·laborar amb el museu hongarès en restauracions.
Les Obres mestres de Budapest agrupen peces d’excepció de les principals escoles europees –espanyola, italiana, alemanya i flamenca– des del gòtic tardà fins a l’art d’avantguarda de finals del XIX. L’exposició recorre set seccions organitzades amb criteris acadèmics i cronològics. Per començar, El Renaixement al nord inclou obres d’Albrecht Dürer, Lucas Cranach el Vell i Hans Baldung Grien, mentre que a El renaixement al sud és on es poden contemplar peces de Leonardo, Lotto, Rafael i Bronzino.
El Barroc a Flandes i Holanda presenta quadres de Rubens i Van Dyck; El Barroc a Itàlia i Espanya, de Velázquez, Alonso Cano i Carracci, i El segle XVIII, de Goya i de l’escola veneciana (Tiepolo, Canaletto, Guardi i Bellotto). Una secció sobre La nova imatge de la dona, amb teles de Manet i Kokoschka, i una altra De l’impressionisme a les avantguardes, amb Monet i Pissarro, finalitzen l’itinerari. Els nervis, convertits ja en excitació, poden durar més.
Els reis Felip i Letícia obriran l’exposició juntament amb el president hongarès
El cognom hongarès Bornemisza i el vincle amb el museu del país, claus de l’exposició