El TC avisa que impedirà qualsevol “via de fet” cap al referèndum

Forcadell respon al Constitucional que no frenarà el pla sobiranista

El Tribunal Constitucional (TC) no permetrà que el Parlament excedeixi les seves competències i utilitzi una “via de fet” per vulnerar la Carta Magna i convocar un referèndum d’autodeterminació. Aquest és, en essència, l’eix de la sentència que ha dictat per anul·lar el full de ruta aprovat per la Cambra catalana per a la ruptura amb Espanya.

La decisió del TC va ser notificada dimarts i ahir es va fer públic el text de la sentència, que ha rebut retocs els dos darrers dies. A grans trets, el contingut de la resolució no difereix de les anteriors sobre el procés sobiranista. El TC considera que les forces polítiques partidàries de la independència són perfectament conscients que la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació supera les seves competències i no es pot dur a terme, perquè transgredeix aspectes bàsics de la Constitució.

Les tesis del TC no s’agreugen –a banda del fet que ara s’obre la via penal per a quatre membres de la Mesa, a més de Forcadell–, però sí que subratllen alguns extrems per fer-los molt explícits. La resolució conté, en aquest sentit, un avís clar sobre l’impossible recorregut de la via que s’ha volgut emprendre.

Aquest aspecte concret no inclou un avís personal, adreçat als líders sobiranistes, sinó un missatge genèric, en el sentit que tot intent d’actuar per una “via de fet” està condemnat a estavellar-se contra les previsions constitucionals. El TC adverteix, en suma, que té molt clars els límits de competències del Parlament de Catalunya, i que sobre això no hi poden cabre exercicis de flexibilitat. La idea d’una consulta pactada, per tant, no té marge de suport en aquesta resolució –aprovada per unanimitat, com les anteriors–, tret que abans es canviés la Constitució.

La sentència –de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero, ferm candidat a presidir el TC després de la seva imminent renovació– sosté que el Parlament “contravé i menyscaba” sentències anteriors que coneix, fins a “eludir els procediments de reforma constitucional per tirar endavant el seu projecte polític de desconnexió de l’Estat espanyol”. I és aquesta estratègia la que implica “intentar una inacceptable via de fet incompatible amb l’Estat social i democràtic de dret” que proclama l’article primer de la Carta Magna.

No cal forçar gaire les interpretacions per inferir d’aquestes afirmacions que fins i tot una eventual iniciativa de referèndum i autodeterminació pactat amb el concurs del Govern espanyol xocaria amb el Constitucional. Cal recordar que per acudir al TC n’hi ha prou amb 50 diputats. I que també està legitimat per presentar recurs el Defensor del Poble, per exemple. La sentència dona aire, doncs, a l’argument de Rajoy quan diu que ni volent podria permetre un referèndum d’autodeterminació, perquè no pot disposar de la sobirania del poble espanyol, que el TC situa en totes les seves resolucions en el conjunt de la societat, i no només en la d’una part del territori.

El TC afirma que l’autonomia del Parlament “no pot servir de pretext” per arribar “a atribuir-se la potestat de vulnerar l’ordre constitucional”. I també nega que es puguin contraposar legalitat i legitimitat. “En una concepció democràtica del poder –afirma– no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional”. I afegeix que el Parlament ha “desatès” el TC –noteu el matís del verb, respecte de desobeir–, i ha actuat apel·lant “una vegada més a una entesa del principi democràtic objectivament contrari a la Constitució”. La sentència reitera les advertències a la presidenta i la Mesa del Parlament, al president de la Generalitat i als membres del Govern sobre les responsabilitats penals en què poden incórrer si persisteixen a convocar un referèndum d’autodeterminació.

El tribunal diu que el Parlament “no pot atribuir-se la potestat de vulnerar la Constitució”