La primera vacuna que atura el virus de la sida
Una investigació de tres centres catalans aconsegueix que cinc pacients controlin el VIH
Cinc pacients de Barcelona són els primers del món que han aconseguit controlar el virus de la sida (VIH) amb el seu sistema immunitari després de rebre una vacuna terapèutica.
Els pacients, que havien rebut tractament antiretroviral durant més de tres anys, han deixat de prendre la medicació i fins ara el nivell del VIH a la sang no els ha augmentat. Un dels casos ha estat sense tractament durant més de sis mesos. Els altres hi han estat entre cinc i vint setmanes.
Vuit pacients més que han rebut la mateixa vacuna han hagut de tornar a prendre antiretrovirals perquè en el seu cas el virus sí que ha rebrotat. Els metges encara no han descobert per què la vacuna ha funcionat en uns pacients i no en uns altres. Tampoc no saben quant temps durarà l’eficàcia de la vacuna en les persones en què ha funcionat.
“És la primera vegada que es demostra que podem controlar el virus amb una vacuna terapèutica”, declara Beatriz Mothe, investigadora de l’institut IrsiCaixa i codirectora de l’estudi. Després de dotze anys de treballar en aquest projecte, “és la prova que anem per bon camí”. Però la vacuna, recalca Mothe, és experimental i encara no està a punt per aplicar-la a grups amplis de pacients.
La investigació, presentada ahir a la Conferència sobre Retrovirus i Infeccions Oportunistes que se celebra a Seattle (EUA), s’inspira en els anomenats controladors d’elit del VIH. Són persones que en tenen prou amb el seu sistema immunitari per tenir el virus de la sida a ratlla i que per tant no necessiten prendre antiretrovirals. Es calcula que entre un 1% i un 2% de portadors del VIH són controladors d’elit.
“Si s’aconsegueix educar el sistema immunitari d’altres portadors de VIH amb una vacuna de manera que actuï igual que el dels controladors d’elit, podrien deixar de prendre antiretrovirals de manera crònica com han de fer ara”, explica Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa.
Per comprovar si aquest plantejament era correcte, la investigació s’ha basat en persones en les quals la infecció pel VIH es va diagnosticar poc després del contagi. Això els va permetre iniciar el tractament antiretroviral abans que el virus fes estralls en el seu sistema immunitari. Els metges van raonar que aquest tipus de persones són les que tindrien més probabilitats de respondre a una vacuna.
Vint-i-quatre voluntaris van rebre una primera dosi de vacuna fa tres anys en el marc d’un estudi per comprovar si el producte era segur. Una vegada superada amb èxit aquesta fase, s’ha fet un segon estudi per comprovar si la vacuna és eficaç. En aquest segon estudi hi han participat quinze d’aquells vint-iquatre voluntaris.
Investigacions anteriors han demostrat que, fins i tot en pacients que tenen el VIH indetecta-
Un dels voluntaris fa més de mig any que està sense tractament antiretroviral
ble a la sang, el virus s’atrinxera en els anomenats reservoris. Allà es queda inactiu, en estat quiescent, esperant l’ocasió de proliferar altra vegada. Això explica que, quan s’ha intentat retirar el tractament antiretroviral a persones que tenien el virus indetectable a la sang, sempre hagi rebrotat en un termini màxim de quatre setmanes.
Amb aquests antecedents, els investigadors han decidit complementar la vacuna amb un fàrmac que activa el virus dels reservoris i el fa sortir del seu amagatall. La lògica d’aquest tractament és que com menys virus quedin als reservoris més probable serà després que el sistema immunitari pugui frenarlos amb l’ajuda de la vacuna.
Per fer sortir els virus amagats, els voluntaris han rebut tres dosis de romidepsina, un fàrmac aprovat als Estats Units
per al tractament d’alguns càncers. També han rebut dues dosis de la vacuna, una abans i l’altra després del tractament amb romidepsina. La vacuna que s’ha utilitzat, anomenada MVA.HIVconsv, va ser desenvolupada fa dotze anys per investigadors de la Universitat d’Oxford (Regne Unit).
Segons els resultats presentats ahir a Seattle, aquesta estratègia està funcionant en cinc persones i no ha funcionat en vuit. “Són resultats preliminars, però arribem a un 40% de control”, destaca Christian Manzardo, de l’hospital Clínic, que també ha participat en la investigació. De les altres dues persones no n’hi ha dades.
Dos estudis presentats anteriorment havien intentat reproduir els efectes dels controladors d’elit amb vacunes, informa Beatriz Mothe, però aquest és el primer que aconsegueix resultats positius. Els investigadors atribueixen l’èxit al tipus de vacuna que han utilitzat, al fàrmac triat per expulsar el virus dels reservoris i a la selecció dels participants en l’estudi.
Però “ens queda molta feina per fer”, adverteix Bonaventura Clotet. Els pròxims objectius de la investigació inclouen aclarir per què la vacuna només funciona en algunes persones i comprovar durant quant de temps es manté eficaç. Més a llarg termini, l’equip d’IrsiCaixa aspira a “aconseguir una vacuna eficaç per a tota la població infectada”, destaca Clotet. Aquesta vacuna no només hauria de funcionar en persones diagnosticades poc després de contreure el VIH com les que han participat en aquest estudi, sinó també en persones que fa dècades que conviuen amb el virus. Per aconseguir aquesta vacuna per a tota la població “poden faltar deu o quinze anys”, calcula Clotet.
S’ha assajat en persones que van ser diagnosticades poc després d’infectar-se
Els investigadors volen aclarir per què la vacuna només funciona en alguns casos