Una derrota no només militar

Rússia no permetrà mai que els gihadistes posin en perill les seves bases navals a la Mediterrània siriana

Els extremistes busquen altres territoris fora de Síria i l’Iraq per refundar el seu califat

El general Miguel Ángel Ballesteros, director de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), va afirmar, durant una restringida conferència sobre terrorisme gihadista pronunciada a la seu de la comunitat israelita de Barcelona i promoguda per l’associació Maguen David Hasbará Sefarad, que, sent optimistes, l’Estat Islàmic (EI) podrà ser derrotat militarment cap a l’estiu vinent. Segons l’opinió d’aquest general, la victòria sobre l’EI tindrà, i així cal admetre-ho, un deute notable amb l’esforç militar de Rússia, que s’ha implicat a fons en aquesta guerra, encara que sigui per interessos estratègics propis.

Des de la coalició internacional que lluita contra l’EI, de la qual formen part les forces armades espanyoles, es reconeix que la irrupció de la Federació Russa en el conflicte és la clau per a la derrota dels gihadistes, fins al punt d’admetre que Rússia és qui està guanyant la guerra.

Com interpreten aquest esforç militar tan costós? Per explicarho recorren a la cronologia dels fets. Rússia va intervenir amb força en el conflicte el 30 de setembre del 2015 quan el president Vladímir Putin va donar l’ordre de donar suport al president sirià, Baixar al-Assad. En aquell moment Alep estava a punt de ser conquerit per l’EI, que disposava d’un exèrcit considerat el 38è més potent del món. La caiguda d’Alep suposava l’obertura d’un passadís que conduïa directament a la pèrdua de la base naval russa del port sirià de Tartus i al mateix temps la pèrdua de l’aeroport de Latakia, d’extraordinari interès logístic per sostenir la seva flota mediterrània desplegada des de Tartus.

Aquest fet es valora en la coalició com el desencadenant de la decisiva acció bèl·lica russa. Tot i això, tant pel director de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics com per altres analistes europeus igualment molt coneixedors de la naturalesa que anima l’EI, la seva derrota militar no implica necessàriament la seva desaparició. És més, el probable és que l’EI es refaci en un altre lloc si la coalició no ho impedeix. A diferència d’AlQaida, que només recluta combatents, l’EI té un plantejament en el qual prioritza la reconstrucció del califat universal, motiu pel qual la seva pertinaç convocatòria és universal i arriba a homes, dones i nens, combatents, o no. Atès que el seu propòsit no es limita només a combatre sinó a construir la seva utopia, obligats per la seva fe, el seu líder, el califa Abu Bakr alBagdadi, i els seus seguidors necessiten un territori on implantarse com a societat regida per la xaria i expandir així el califat fins als confins que un dia van ser islàmics. Això explica el convenciment que ja s’estan traslladant activistes cap a altres zones en què refundar el seu califat. En altres paraules, la derrota militar de l’EI no suposa en absolut la seva capitulació ideològica, ni el final de les idees teocràtiques totalitàries que emanen d’Al-Bagdadi i els seus seguidors. Idees que, com va dir a aquest diari el filòsof francès Philippe-Joseph Salazar, ja impregnen els canals i xarxes socials de propaganda que emanen de l’EI amb una força i penetració comaquests parables a les que va tenir l’antic marxisme.

És obvi –es pot llegir a les seves publicacions– que l’EI no es planteja la rendició incondicional i la renúncia a les creences per les quals exporten terrorisme. Els analistes militars occidentals consideren que no es poden cometre més errors com la segona invasió de l’Iraq o el linxament de Gaddafi, que va deixar Líbia convertida en Estat fallit o fora de control.

Ara tenen la certesa que és vital no deixar que els soldats del califat d’Al-Bagdadi es reagrupin en un nou territori. Les zones proclius a aquest reagrupament estan detectades i fins i tot n’hem parlat d’algunes en aquest diari quan la derrota no era tan previsible. Així ho vam fer el 29 de juny de l’any passat, quan vam informar que part de la cúpula directiva i operativa de l’EI havia marxat de Síria i l’Iraq cap al Sudan i el Txad amb la intenció de muntar nous nuclis territorials gihadistes califals. A aquests països ara s’hi sumen, com a molt probable punt del rebrot de l’Estat Islàmic, el sud de Líbia perquè no el controla ningú, també apareix com a focus el nord de Mali i zones de la península del Sinaí, Darfur a l’esmentat Sudan i, òbviament, Somàlia. En definitiva, territoris fora de qualsevol control d’Estat en els quals les autoritats no són capaces d’exercir la seva pròpia sobirania.

La conseqüència del reagrupament gihadista en territoris com pot significar per a Espanya i la Unió Europea un acostament del conflicte de conseqüències imprevisibles. Per aquesta raó, no hi ha analista de serveis d’intel·ligència que no propugni un “combat” decidit i continuat contra la ideologia que anima els terroristes que es consideren soldats del califat.

En resum, la victòria real sobre l’Estat Islàmic incorpora diversos elements indispensables perquè sigui efectiva: derrota en el seu territori, impedir el seu reagrupament i un programa per rearmar ideals democràtics davant la seva ideologia totalitària, exportadora de terrorisme. Si aquestes tres premisses no es donen, la victòria sobre l’EI serà pírrica.