Presons a la recerca d’inquilins
Els Països Baixos viuen un particular problema penitenciari. És un problema que molts dels seus veïns ja voldrien: no hi ha prou presos per omplir les presons. Mentre països com Hongria, Bèlgica, Grècia, Itàlia, Espanya, Eslovènia i França lideren el rànquing de les institucions penals més atapeïdes de la UE –segons un informe del Consell d’Europa–, a Holanda un terç de les cel·les estan desocupades.
Als holandesos els sobra tant d’espai que han llogat les seves presons buides a països veïns, les han reconvertit en hotels de luxe i, últimament, en centres d’acolliment per a refugiats. Cal rendibilitzar.
Les estadístiques assenyalen una caiguda de la criminalitat espectacular (del 25% en l’últim decenni), que alguns relacionen amb l’envelliment de la població, mentre d’altres afirmen que és només el resultat de les retallades pressupostàries i el tancament de comissaries. És a dir, que no és que hi hagi menys criminals sinó que s’escapen.
En paral·lel, el sistema judicial aposta cada vegada més per la rehabilitació davant la presó: sentències més curtes, més vigilància electrònica i més èmfasi en la reinserció. Si fa un decenni la taxa d’empresonament neerlandesa era una de les més altes d’Europa, avui és la segona més baixa (57 presos per cada 100.000 habitants), només superada per Finlàndia (54).
El país ha passat de tenir 14.468 reclusos el 2005 a 8.245 el 2015, fet que ha obligat a tancar 19 de les gairebé 60 presons en els últims tres anys. Amb més clausures previstes, el que és una bona notícia des d’un punt de vista social ha caigut com un cataclisme per als treballadors penitenciaris, en peu de guerra per defensar els seus llocs de treball. D’altra banda, tenir tantes presons buides repartides pel país suposa un excedent intolerable en temps d’austeritat. Els sempre pragmàtics holandesos han recorregut a la imaginació per posar-hi solució.
La primera idea va ser pensar en la importació de presos estrangers. És a dir, llogar les presons a països veïns que tenen les seves plenes de gom a gom. La presó Willem II, a Tilburg (sud), allotja uns 500 reclusos belgues. Noruega té llogat, per 25 milions d’euros a l’any, el penal d’alta seguretat de Nogerhaven, a Veenhuizen (nord). El director és noruec, però els 239 guardians, holandesos. La majoria de reclusos es van oferir voluntaris per anar a Holanda: el menjar i el tabac són més barats, se’ls permet passar més temps a l’aire lliure i tenen una sala per parlar per Skype amb els seus. Molts són immigrants, així que la família tampoc no els visitava a la presó noruega.
L’onada de refugiats a Europa també ha permès rendibilitzar les presons buides. Vuit estan sent utilitzades actualment per allotjar els nouvinguts. “Una presó té tots els serveis que es necessiten: instal·lacions per dormir, per cuinar i per a lleure, i un sistema de seguretat sòlid (incendis i altres perills)”, assenyala Jan Anholts, portaveu de l’agència que gestiona la recepció de sol·licitants d’asil (60.000 el 2015, 32.000 el 2016). També utilitzen instal·lacions militars o monestirs desocupats, subratlla.
Han fet reformes per fer les presons més acollidores: “Se n’han tret els murs alts, el filferro espinós i altres tanques, s’han posat portes que es poden obrir i tancarse pels dos costats –afegeix Anholts–. Una cosa destacable que ens hem trobat és que els guardians de presó tenen qualitats professionals molt semblants a les que demanem als nostres empleats. Has de ser capaç de reconèixer l’estat psicològic o mental de la gent que cuides”.
D’altres han trobat un ús molt més original. A Roermond, al costat de la frontera alemanya, la presó d’Het Arresthuis, del segle XIX, ha estat reconvertida en un hotel de luxe que va obrir fa cinc anys. “Les nostres habitacions confort estan formades per tres antigues cel·les –explica una recepcionista–. I disposem de quatre suites de luxe, anomenades El Carceller, L’Advocat, El Director i El Jutge”. Per uns 200 euros, esmorzar inclòs, ofereixen una nit de luxe rere els barrots.
Holanda busca
usos per no haver de tancar més presons, buides davant el descens de criminalitat Els penals s’han llogat a països veïns, s’utilitzen com a hotel de luxe o per acollir refugiats