Desbloquejada la investigació al Congrés de l’operació Catalunya
El PNB presidirà la primera comissió des de l’11-M pels escàndols d’Interior
“Ara s’ha posat de moda que totes les setmanes es demanin comissions d’investigació”, lamenta Rafael Hernando. Però el “fervor investigador” que el portaveu parlamentari del PP atribueix als grups de l’oposició es materialitzarà finalment a començaments del proper mes de març, com es preveia, una vegada que la presidenta del Congrés, Ana Pastor, fixarà dimarts que ve la data de constitució de la primera comissió d’investigació no només d’aquesta legislatura sinó des de fa 13 anys, ja que l’última va ser la dels atemptats de l’11-M el 2004.
El Congrés ara investigarà la presumpta “utilització partidista” del Ministeri de l’Interior durant l’època de Jorge Fernández Díaz, especialment en l’anomenada operació Catalunya. És a dir, les presumptes “activitats conspiradores” dutes a terme pel llavors ministre per mirar de dinamitar el procés sobiranista a Catalunya, mitjançant la “fabricació de dossiers” sobre diferents dirigents polítics, segons van revelar els enregistraments de Fernández Díaz amb el ja exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, el 2014.
El PSOE va registrar la sol·licitud de constitució d’aquesta comissió ja fa set mesos, el juliol del 2016, i al setembre el ple del Congrés ho va aprovar per àmplia majoria i amb l’oposició del PP. Però el procés d’investidura de Mariano Rajoy, primer, i la malaltia del mateix Fernández Díaz, després, van mantenir bloquejada la seva creació. Fins ara. “Algunes mostres de la recuperació de l’exministre ja no permeten més excuses”, va celebrar l’encara portaveu de Podem, Íñigo Errejón.
I ahir, finalment, PP i PSOE van acordar desbloquejar la situació i una reunió informal dels portaveus de tots els grups parlamentaris ja va fixar la composició de la mesa de la comissió d’investigació, que estarà presidida pel PNB ja que és un dels pocs grups de l’oposició que no se senten directament perjudicats per algunes de les actuacions de l’exministre que ara s’investigaran. En concret, presidirà la comissió Mikel Legarda, i a la taula s’asseuran el PP, el PSOE, Podem i Ciutadans. Francesc Homs (PDECat), Joan Tardà (ERC) i Xavier Domènech (En Comú Podem) van celebrar especialment el desbloqueig. I el portaveu del PSOE, Antonio Hernando, va anunciar a so de bombo i platerets l’acord majoritari. “Al PP no n’hi ha quedat cap altra”, van destacar fonts socialistes.
Una vegada que es constitueixi la comissió i els grups acordin les compareixences que se sol·licitaran, en quinze o vint dies podrien començar. El més lògic seria que el primer compareixent fos el mateix Fernández Díaz, però els metges, segons fonts parlamentàries, han recomanat no sotmetre’l ara per ara al que es pot convertir en un interrogatori de 4 o 5 hores seguides –de fet, l’exministre, ara diputat, té sol·licitat el vot telemàtic al Congrés–, i per tant podria ser ell qui tanqués les compareixences. Entre d’altres, es donen per segures les de l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, o la de l’excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, que ja va reconèixer davant el jutge, segons l’escrit del PSOE, l’existència des del 2012 d’una anomenada “policia política” dedicada a actuar contra dirigents i partits de l’oposició.
En tres mesos, tal com es preveu, conclourien els treballs de la comissió. De manera que, a finals de maig, podria elevar les seves conclusions al ple del Congrés, amb les responsabilitats polítiques que determinés.
Fernández Díaz podria tancar les compareixences, en lloc d’obrir-les, pels seus problemes de salut