Entre la condemna i la pena
De totes les nits de la seva vida, la d’ahir deu haver estat la més difícil. La sort està tirada i la infanta Cristina sabrà avui els termes de la batalla que li queda per entaular. Si les previsions es compleixen, ella saldarà els seus deutes amb la justícia, per responsabilitat civil, amb el pagament del mig milió d’euros que ja va dipositar al jutjat, mentre el seu marit s’enfronta a una pena de presó que en el millor dels casos oscil·larà entre els 7 i els 9 anys. Quan t’han demanat 19 anys de presó, qualsevol rebaixa s’agraeix.
La sentència de l’anomenat cas Nóos es farà pública aquest matí, deu anys després de la primera investigació, després de cinc d’instrucció, sis mesos de judici oral i vuit mesos de deliberació del tribunal que presideix la magistrada Samantha Romero. La condemna d’Urdangarin serà la pena de la infanta Cristina, la tristesa dels reis Joan Carles i Sofia i la preocupació del rei Felip. La institució ja va pagar per aquest procés amb l’abdicació del rei Joan Carles, a qui l’actitud de la seva filla Cristina d’aferrar-se al títol d’infanta, i als corresponents drets successoris, i la ceguesa del seu gendre Urdangarin de no veure la que li queia al damunt van debilitar de tal manera la seva figura que el menys greu va ser l’afer de l’elefant i la princesa alemanya. El rei anterior va pagar la inexistència d’unes normes familiars que marquessin clarament el comportament dels membres de la família reial, uns llimbs en els quals no van saltar les alarmes quan a Urdangarin, l’esportista model, li va agafar per guanyar-se la vida enlluernant quatre gamarussos amb càrrec públic. La primera sentència del cas Nóos ja es va dictar el dia que el rei Joan Carles va deixar la Corona.
La infanta Cristina evitarà avui, segurament, una pena de presó, però no el remordiment d’haver contribuït al desprestigi temporal d’una institució que va baixar del cel als inferns. Cristina de Borbó i Grècia és responsable d’haver volgut repicar i anar a la processó: va voler ser una burgesa, amb feina, marit, fills i casa convencional, i, alhora, continuar figurant a les fotos de la família reial.
Quan el jugador d’handbol Iñaki Urdangarin va decidir casar-se amb la infanta Cristina de Borbó hauria d’haver recordat en algun moment episodis tràgics viscuts per les famílies reials, incloent-hi l’espanyola, al llarg de la història: abdicacions, exili, revolució, ruïna econòmica, mort... eren una possibilitat remota. Però segurament no es va pensar mai que acabaria a la presó per uns delictes que, tot s’ha de dir, no haurien merescut una petició de pena tan alta si ell no hagués estat el gendre de rei. La glòria, si és que mai en va gaudir, s’ha acabat.