La llei de l’embut

L’editorial “Democràcia i malaltia” (Opinió, 14/II/2017) fa una defensa continuada de la democràcia espanyola i acaba puntualitzant: “No s’hauria d’oblidar mai que la fortalesa d’una democràcia rau en les seves lleis”. Com a ciutadà normal, no entenc que se’n pugui dir democràcia del fet que l’últim Estatut català, després d’aprovar-lo el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i finalment el poble català, fos anul·lat –pel veredicte emès pel Tribunal Constitucional– en la major part dels seus articles, fins i tot alguns que es varen considerar constitucionals en altres estatuts de comunitats autònomes.

Per molts catalans, la llei que va aplicar l’Alt Tribunal no és altra cosa que la llei de l’embut, quedant totalment desqualificats el tribunal mateix i la seva actuació. Quan es va presentar la Constitució per a la seva aprovació en referèndum, no se’n varen explicar bé les conseqüències. Ningú no creia que aquest tribunal i les lleis estarien per sobre de la democràcia. Va passar exactament el mateix que ha passat amb les preferents de les entitats bancàries, on finalment s’ha reconegut l’engany.

XAVIER FIGUERAS NOGUÉS

Sant Cugat del Vallès