Més que un erudit de la cultura popular
JAVIER COMA (1939-2017) Escriptor sobre cinema, novel·la negra i còmics
Javier Coma parlava –i escrivia– de cultura popular, especialment de cultura popular nord-americana, de jazz, de cinema, de novel·la negra i de còmics, amb passió i autoritat.
A Coma, que va morir aquest 13 de febrer a conseqüència d’un càncer, li agradava desafiar prejudicis. Quan es parlava d’alta i baixa cultura en aquella guerra interminable entre apocalíptics i integrats –en l’època en què els mitjans de comunicació eren els mass media–, ell es movia per aquell camp de batalla (cultural) minat seguint un camí propi. On d’altres veien banalitat i claudicació en els gustos populars, Coma assenyalava el convencionalisme i el sentiment elitista de la cultura europea. Una cultura, deia, “erigida sobre un sistema de dominació de classe”.
En el moment de la seva mort Javier Coma tenia 77 anys. Deixa escrits una cinquantena de llibres que giren al voltant de les matèries que sempre el van apassionar, el còmic, el jazz, la novel·la negra, com s’ha dit, i sobretot, en la seva etapa final, el cinema. Són obres que donen compte de la dedicació de Coma a la cultura popular, una cosa que no es va agafar mai de broma. Assistir a una presentació d’un volum seu –un de nou gairebé cada any– resultava una festa de la intel·ligència i un bany d’erudició.
Molts no sabien que aquell apassionat de la cultura popular tenia un passat al món de la publicitat, professió que va exercir de manera sistemàtica –en bona part de la seva trajectòria a l’agència Víctor Sagi– des que va acabar la carrera de Dret, el 1961, fins a principis dels anys vuitanta. Al seu currículum com a publicista hi figura la creació del famós lema “El Barça, més que un club”.
Als vuitanta es va concentrar principalment en la seva tasca d’escriptor, tot i que la seva feina com a divulgador de la cultura popular havia començat abans, quan va ingressar com a articulista en el desaparegut rotatiu barceloní Tele/eXpres. Allà va parlar especialment de còmics, una denominació que preferia a la més hispana de tebeo.
En aquella època va publicar el seu primer llibre, Los cómics: un arte del siglo XX (1977). Coma va publicar també a la revista Totem, consagrada als còmics, de grat record per als aficionats. I paral·lelament va continuar publicant llibres sobre la matèria, amb títols tan irònics com Y nos fuimos a hacer viñetas (1981) i tan wagnerians com El ocaso de los héroes en los cómics de autor (1984).
El 1983 Coma va dirigir l’obra col·lectiva Historia de los cómics, una obra de referència amb col·laboracions dels millors especialistes en la matèria. En la seva història al món del còmic, va ser notable les objeccions que mantenia cap a un personatge com Tintín, que es va evidenciar a Manifiesto contra l’exposició Tintín i Herge (1984), i que va causar molta polèmica. El 1987 va publicar al diari El País, de què era col·laborador, el col·leccionable Cómics clásicos i modernos , i un any després, en col·laboració amb Román Gubern, Los cómics de Hollywood.
Per als aficionats al cinema Javier Coma ha quedat com l’autor de nombrosos títols, generalment meravellosament il·lustrats, exactes en la dada i exquisits en l’enquadernació. El regal perfecte.
Al seu historial també hi té diccionaris sobre films mítics (1993), el western (1992) i el cinema d’aventures (1994), i una història del cinema clàssic nord-americà (El esplendor y el éxtasis 19391960). Amb el seu amic Juan Marsé va escriure l’estudi Cine y literatura (1998).
El seu nom també és darrere del renaixement d’una col·lecció llegendària de novel·la negra en català, com va ser Seleccions de la Cua de Palla, per a Edicions 62, en la seva segona època, així com del llançament en castellà del segell Black, a Plaza & Janés, dedicat al mateix gènere. I ha quedat com una obra canònica sobre el tema el seu treball sobre la caça de bruixes a Hollywood, amb obres com Diccionario de la caza de brujas (2005) i Las películas de la caza de brujas (2007).
Els qui el van conèixer amb una certa intimitat parlen d’ell amb molt d’afecte. Va ser un personatge entranyable, amb un fons molt humà. Un savi dels d’abans, apassionat i vehement. Més que un erudit de la cultura popular.