Des de dalt del turó de Buda

No us perdeu la col·lecció de pintures de Budapest que la Thyssen acull des d’aquesta setmana. És una col·lecció magnífica i sorprenent per la seva vàlua. La rica herència de l’esplendor cultural de Budapest, d’Hongria i, a la fi, del vell imperi austrohongarès. Fetes les presentacions, paga la pena descriure les circumstàncies que han portat aquesta selecció pictòrica a recórrer les grans sales del continent: la reforma de la vella Galeria Nacional i el Museu de Belles Arts. Es tracta d’una operació urbanística severa no exempta de traces de la política nacionalista molt del gust del Fidesz, el partit de dretes que avui governa amb mà dura –duríssima per als refugiats– el destí del país. La reforma de les dues galeries forma part d’un ambiciós projecte per construir un gran complex de museus a Liget, un dels parcs més bonics i visitats del centre de Budapest. Els ecologistes ja han posat el crit al cel. I amb raó. Però, a més a més, la reforma permetria ampliar les dependències que el Govern ja ha reformat els últims anys dalt de Buda, el turó que domina tota la ciutat. Per qualsevol que s’estimi Budapest, constituïa una alegria –i un signe de civilitat– saber que l’edifici més visible i monumental de la ciutat, dalt del turó, acollia cultura, només cultura. Obres meravelloses com les de pintures de Ferenczy Károli. I pot ser que això canviï.

Final: una part de les obres que es veuran a Madrid van ser adquirides fa molts anys pel duc Esterházy. Si teniu temps i en teniu ganes, llegiu després Armonía celestial , de Péter Esterházy. No és fàcil de trobar perquè està descatalogat. Però darrerament res no és fàcil a Europa.