El president del Nàpols critica Sarri en públic
El Nàpols intentarà la remuntada confiat en el suport del seu públic de San Paolo, però la derrota al Santiago Bernabeu va deixar un pòsit inquietant per al seu futur: una dura picabaralla dialèctica entre el president de l’entitat, Aurelio De Laurentiis, i l’entrenador de l’equip, Maurizio Sarri. De Laurentiis va sortir del Bernabeu molt molest amb Sarri i davant els micròfons va carregar obertament contra el seu plantejament. L’entrenador no va voler fer gaire sang, però va manar callar a qui el paga i li va venir a dir que estigués per la seva feina, que de la part tècnica s’encarregava ell.
Ahir la premsa italiana es feia ressò de la baralla i la contextualitzava en el fet d’estar davant dos napolitans sanguinis, de verb fàcil i encès. També deia que un fet així seria impensable a Espanya (que Florentino Pérez carregués en públic contra Zinédine Zidane o Josep Maria Bartomeu contra Luis Enrique), però que a Itàlia hi havia el precedent de Silvio Berlusconi, que com a president del Milan i alhora primer ministre havia dictat alineacions a tota mena d’entrenadors, des de Carlo Ancelotti fins a Leonardo.
Molt calent pel 3-1 advers, De Laurentiis es va acostar a la premsa italiana, va dir que no diria res, però es va posar tècnic i ho va dir tot: “Hem tingut molta passada, però poc joc. Només s’ha salvat Insigne. Els altres han estat pràcticament nuls. No entenc certes decisions de l’entrenador, tot i que no li diré res. Però de vegades fins i tot ell pot canviar de tàctica. L’equip no ha tingut carisma. No sempre es pot jugar amb la línia tan alta. La veritat és que hem jugat amb molts luxes”.
De Laurentiis també es va queixar de la posició de Mertens, quan no és un davanter nat (“Em pregunto si no li vam demanar massa”, va dir) i d’haver experimentat
“No entenc certes decisions de l’entrenador; no sempre es pot jugar amb la línia tan alta”
amb el polonès Milik, acabat de sortir d’una greu lesió.
Maurizio Sarri va intentar minimitzar les critiques del seu president. “El president hauria de parlar amb mi i no amb la televisió. A Castel Volturno (la ciutat esportiva de l’equip partenopeu) hi soc jo i decideixo jo. El president pot dir el que vulgui, tot i que prefereixo quan ho fa en privat amb mi. Jo crec que hem experimentat tant com es podia”.
El tècnic també va justificar que Maradona parlés a l’equip al vestidor abans del partit quan havia sortit begut del dinar de directives: “Ens va parlar trenta segons. És un mite absolut i sempre et deixa alguna cosa”.