Pròtesi contra l’EI
Experts en restauració reconstrueixen a Roma dues obres fetes malbé a cops de martell pels iconoclastes de l’Estat Islàmic a Síria
Un laboratori italià treballa per restaurar dues escultures romanes procedents del jaciment de Palmira, a Síria, que van ser destrossades per l’Estat Islàmic, una tasca que, més enllà de protegir l’herència cultural, vol ser un fre contra el terrorisme gihadista.
Les pròtesis són l’únic remei per a les amputacions. I per a les amputacions culturals també. Itàlia, una potència mundial en la restauració de patrimoni, està ajudant a reparar en la mesura que es pugui l’enorme dany causat per la fúria iconoclàstica de l’Estat Islàmic (EI) a les ruïnes de Palmira.
Aviat es tornaran a Síria dos bustos funeraris –relleus sobre pedra– d’home i dona amb una antiguitat que s’estima que data dels segles II i III després de Crist. Al llarg de dos mesos, en un laboratori especialitzat de Roma, les obres han estat objecte d’un sofisticat tractament, amb les tècniques més modernes, perquè recuperin al màxim la fisonomia i l’esplendor prèvies a l’atac bàrbar.
“Estem molt orgullosos d’aquesta operació perquè valoritza les grans competències que té Itàlia com a nació en el camp de la restauració i perquè hem insistit molt en la diplomàcia cultural, en el diàleg entre països, fins i tot quan les circumstàncies són molt difícils”, va declarar ahir el ministre de Cultura italià, Dario Franceschini, a la presentació a la premsa internacional, a l’Institut Superior de Conservació i Restauració, al barri del Trastevere.
El Govern de Roma, en efecte, se sent satisfet no només de mostrar la seva contribució a salvar un tresor cultural, sinó també de la seva habilitat diplomàtica. Es considera que les dues obres restaurades són les úniques peces arqueològiques que han aconseguit sortir legalment els últims anys de la zona de conflicte a Síria i l’Iraq. Se sap que molt patrimoni ha estat saquejat i s’ha venut i portat a l’estranger de manera clandestina, en part per finançar l’EI. Roma ha negociat amb els responsables arqueològics del règim d’Assad, malgrat que els dos països no mantenen relacions diplomàtiques. Per això les obres van haver d’anar primer a Beirut, el desembre passat. Allà se’n va fer càrrec l’encarregat de negocis de l’ambaixada italiana, que les va facturar cap a Roma. Els dos relleus restaurats tornaran a volar cap a la capital libanesa el 27 de febrer, i després continuaran el viatge fins a Damasc.
Els dos bustos estaven exposats al museu arqueològic de Palmira. No es van poder posar en un lloc segur abans de l’arribada de l’EI perquè estaven clavats a la paret. Els gihadistes van intentar destruir-los a cops de martell. En el període en què l’EI va ser desallotjat de la zona, les obres van ser recuperades i traslladades a Damasc. La idea és que tornin a Palmira quan l’EI en torni a ser expulsat.
El bust de dona ha estat recompost perquè els trossos arrencats van quedar a terra. En el cas del d’home, n’hi faltava un tros. Gràcies a tècniques digitals i tridimensionals, s’ha aconseguit imaginar la part que hi falta i replicar-la, utilitzant pols de niló. Aquesta pròtesi, enganxada amb imants, és reversible. Si per casualitat es trobés el tros original que hi falta, es podria restaurar el bust fins i tot amb més fidelitat.
En l’operació ha intervingut l’Associació Trobada de Civilitzacions, que presideix Francesco Rutelli, exalcalde de Roma i exviceprimer ministre. Rutelli va rebutjar les crítiques dels que consideren una frivolitat preocupar-se de pedres i no de la gent que pateix la tragèdia de la guerra. “És al contrari –va sostenir l’exalcalde–. No volem que el retorn brutal de la iconoclàstia al segle XXI sigui considerat un problema marginal. Castiga els fonaments de la nostra civilització compartida, roba les identitats de la gent i, consegüentment, ens roba a tots”. Rutelli va recordar que durant la guerra civil espanyola es va donar un dels pocs exemples en la història
“Volem mostrar que l’última paraula sobre el patrimoni no la tenen els terroristes”, diu Francesco Rutelli
en què els dos bàndols, franquistes i republicans, es van posar d’acord per salvar el patrimoni cultural de Madrid, per posar fora de perill obres del Prado i d’El Escorial. A Palmira, “Itàlia vol donar testimoni que l’última paraula respecte al patrimoni no la tenen els terroristes”, va insistir Rutelli, que va expressar la voluntat de fer més restauracions, procedents de Síria, de Líbia i de qualsevol altre país.
Itàlia, que va llançar la idea, en el marc de l’ONU, dels cascos blaus de la cultura –per prevenir l’espoli o recuperar patrimoni en àrees de conflicte–, organitzarà una trobada sense precedents com a amfitrió del pròxim G-7. Els caps d’Estat i de Govern es reuniran a Taormina (Sicília) al maig, però dos mesos abans s’ha convocat a Florència els titulars de Cultura per convèncer-los de la urgència de tutelar el patrimoni i del poder de la cultura com a instrument de diàleg a escala global.