La Síndica apunta a l’Ajuntament per una mort al carril bici
La defensora alerta del “greu problema de convivència” amb els ciclistes a Barcelona
La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, apunta l’Ajuntament per l’última mort en un carril bici i dona la raó a la família de la víctima, que atribueix el succés “al greu problema de convivència que es dona entre ciclistes i transeünts”. L’organisme que ha de supervisar les actuacions municipals denuncia el perill que representen els carrils bici a les voreres i el pèssim estat d’algunes d’aquestes vies, com ara la de l’avinguda Diagonal, entre el passeig de Gràcia i el passeig de Sant Joan.
En aquest tram, a l’altura de Pau Claris, costat mar, va trobar la mort Josefina Peraire Alcubierre, de 69 anys, que en alguns mitjans van citar sempre amb unes simples inicials. Aquesta dona havia estat alumna, professora i directora de l’escola Ramon Llull. Era culta i sensible, a més d’una meritòria poeta que injustament només va rebre atenció mediàtica per les dramàtiques circumstàncies de la seva pèrdua. El 27 d’abril del 2016, mentre es dirigia a un recital de l’associació Poesia Viva, de la qual formava part, es va distreure i va envair un carril bici que consisteix en dues simples ratlles mal pintades. Potser la Josefina –que es definia així al poema Sóc
urbanita: “Jo, tan urbana, tan salvatge”– pensava llavors en aquests altres versos seus i en els seus desitjos de ser “invisible entre les masses / i gaudir vols de llibertat”. Uns ciclistes la van avisar que passejava per l’espai reservat per a les bicicletes, en una zona no segregada de la vorera. Ella es va apartar en direcció a l’esquerra, a l’altura del 371 de la Diagonal, on unes flors seques recorden avui la seva absurda mort, la segona del 2016, juntament amb la de Muriel Casals. La fatalitat va voler que precisament en aquell moment un altre ciclista avancés el grup que el precedia i, quan va fer la maniobra i va sortir del carril, la va envestir amb terribles conseqüències.
Josefina Peraire Alcubierre, escultora i ceramista, autora d’un
blog de poesia i de set llibres (l’últim, Per rutes de muntanya i crits
de tramuntana, un itinerari poètic per paisatges de Catalunya i Menorca), va rebre un cop al cap del qual inicialment es va refer, però minuts després es va desplomar i ja mai més no es va recuperar. Va passar un mes en coma a l’hospital de Sant Pau i va morir el 30 de maig. Va deixar familiars i amics destrossats i línies tan boniques com aquestes: “Com ànimes en pena, / rodolen, enfollides / les fulles mortes d’un jardí / presoner de l’oblit”.
A diferència de Muriel Casals, la Josefina, una poeta senzilla i irrepetible, no ha tingut homenatges institucionals. Per evitar que la seva mort caigui en l’oblit i a petició d’en Joan Maria, el seu vidu, la Sindicatura de Greuges ha elaborat un informe amb retrets cap a la Guàrdia Urbana i la gerència de Mobilitat. La Síndica, Maria Assumpció Vilà, té un equip format per un director adjunt, una cap de gabinet i set ajudants. Una de les assessores, Elisa Salichs, responsable de les àrees de salut i cultura, s’ha ocupat d’aquest cas, l’expedient número 16Q000474.
El document, ja en poder de la família, recalca que l’objectiu d’aquestes diligències no és determinar si la culpa “va ser del ciclista o de la vianant”, sinó comprovar si s’han aplicat “els principis de bona administració per a la
La víctima, només unes inicials per a alguns, era una dona culta i devota de la poesia “Vull saber-me –deia en un poema– invisible entre les masses / i gaudir vols de llibertat”
salvaguarda dels drets fonamentals a la ciutat”. Les conclusions, de les quals es desprèn un rotund no, són molt crítiques amb el retard a respondre de la Guàrdia Urbana, “una falta de col·laboració que es pot entendre com una obstrucció a la tasca de la Sindicatura”. L’informe afegeix que les reformes de les ordenances sempre han buscat “fer compatible i segur el pedaleig amb la seguretat de la resta dels usuaris de les vies urbanes, sobretot els vianants”.
Tot i això, aquestes “bones intencions” no han impedit que augmentin els accidents de vianants i ciclistes. Associacions de defensa de les dues rodes, com el Bicicleta Club de Catalunya o Amics de la Bici, atribueixen les causes a l’eclosió d’aquest mitjà de transport, però la Sindicatura no es conforma amb aquesta explicació i afirma que als carrils bici que encara continuen implantats sobre la vorera “el perill per als vianants persisteix sense que s’hagin aplicat mesures preventives per reduir els sinistres”.
Per això, el document aconsella al govern municipal que consideri “una tasca prioritària durant el seu mandant” el trasllat de tots els carrils bici de les voreres a les calçades. L’Ajuntament ja preveia vetar la coexistència de bicis i vianants el 2016, però va promoure una moratòria d’almenys un any, en espera de culminar el seu ambiciós projecte de carrils bici, que preveu 130 nous quilòmetres el 2017. La Sindicatura considera especialment urgent la segregació a la Diagonal, escenari de nombrosos accidents segons les estadístiques municipals. El trasllat a la calçada ja s’ha fet amb bons resultats entre la plaça Joan
L’informe considera urgent traslladar els carrils bici de les voreres a les calçades...
Carles I (la futura Cinc d’Oros) i Francesc Macià.
Mentre la segregació no es produeixi, “s’haurien de revisar immediatament tots els carrils de les voreres per dur-hi a terme les actuacions que calgui per garantir la seguretat: repintat de ratlles, senyals de cediu el pas...”. La Síndica també demana a la gerència de Mobilitat que sigui “especialment curosa en el manteniment de les voreres, en especial d’aquelles amb un ús intensiu”. Aquesta àrea municipal tampoc no es deslliura de les crítiques de Maria Assumpció Vilà, que li retreu el mal manteniment de la via on es va produir l’atropellament mortal i li recorda l’obligació de respondre amb més celeritat a totes les peticions d’informació que li formulin.
La Síndica va fer les seves sol·licituds inicials el 18 de maig del 2016 i no va rebre la primera –i
...però mentre això no passi, les ratlles que delimiten aquestes vies s’haurien de repintar
incompleta– contestació de la policia municipal fins al 22 de desembre, més de set mesos després. La Guàrdia Urbana, a més, es va limitar a fer-li saber que la informació requerida –l’atestat– havia estat lliurat al vidu de la víctima, malgrat que la família havia autoritzat per escrit la Sindicatura a realitzar totes les gestions en nom seu. Aquests retards i els de Mobilitat van impedir que el cas es tanqués a temps per figurar a la memòria del 2016, que Vilà va presentar dilluns.
Les dilacions també revelen la necessitat d’un reglament que, com deia la mateixa Síndica de Greuges en el balanç anual, reguli els límits, mitjans, organització i règim jurídic d’aquesta institució supervisora. Un punt d’aquest reglament encara pendent afirma que l’alcaldia “canalitzarà les peticions i donarà les instruccions perquè se subministrin les dades i expedients que permetin dur a terme adequadament les actuacions investigadores”.