Un pla per ‘ressuscitar’ el mamut llanut

Un equip pretén ‘desextingir’ aquesta espècie desapareguda

L’ home va perseguir el mamut llanut perquè era una peça desitjada per obtenir menjar i pells. I ara, gairebé 4.000 anys després, es planteja ressuscitar-lo, encara que no queda clar si per corregir aquell error, per pagar la seva mala consciència o per a què. El cert és que un equip de científics ha anunciat que està a punt de desfer el camí i reconstruir l’antiga bèstia a través de les noves proeses de l’enginyeria genètica. La paraula màgica és desextingir, i designa una ambiciosa idea per donar vida a aquell colós que es movia a les planes d’Euràsia i que va deixar els seus últims vestigis a l’illa de Wrangel, a l’Àrtic.

Un equip de la Universitat de Harvard és a només dos anys de crear un embrió híbrid en què les característiques del mamut serien reprogramades en un elefant d’Àsia. “El nostre objectiu és produir un embrió híbrid de mamut-elefant”, va dir a la premsa el professor George Church. “En realitat, seria més semblant a un elefant amb una certa quantitat de trets de mamut. Encara no hem arribat a això, però podria ser d’aquí un parell d’anys”, va afegir en declaracions a The Guardian.

El mamut-elefant seria parcialment elefant però amb trets com orelles petites, greix subcutani, pèl llarg i llanut, i metabolisme adaptat al fred. Fins ara, l’equip ha centrat la seva tasca en l’etapa cel·lular, però ara s’està movent per crear embrions, tot i que ha admès que es necessitaran uns quants anys abans de poder produir una criatura viva.

George Church defensa el seu projecte per tots els mitjans i afirma que les modificacions genètiques en marxa podrien ajudar a preservar l’elefant asiàtic, una espècie que està en perill, encara que sigui de forma alterada. Segons Church, desextingir el mamut seria possible gràcies a les revolucionàries tècniques d’edició de gens que permeten la selecció precisa i la inserció d’ADN procedent de restes congelades durant mil·lennis en el gel de Sibèria. S’ha pogut obtenir el genoma del mamut, de manera que ja sabem els gens que tenia i podem comparar-los amb els gens de l’elefant asiàtic actual, que són relativament semblants.

Church ha estudiat les diferències i, mitjançant la comparació dels genomes, ha deduït els gens que li falten, els que li sobren i els que cal canviar a una cèl·lula d’elefant asiàtic perquè s’assembli a una cosa semblant a una cèl·lula de mamut llanut.

S’estima que aquesta tasca genètica (afegir, eliminar i canviar gens) comportarà centenars de modificacions. Això era impossible fa uns quants anys, però avui dia és abordable de manera sistemàtica, gràcies a les eines CRISPR, que permeten, un per un, afegir, treure i modificar els gens de l’elefant asiàtic per anar acostant-se al que seria una cèl·lula del mamut llanut.

On es fa l’experiment? En cèl·lules d’elefant asiàtic en cultiu (laboratori). I l’objectiu és arribar, a partir d’aquelles cèl·lules inicials d’elefant asiàtic, després de les modificacions mitjançant CRISPR, a altres cèl·lules que s’assemblin al que podrien haver estat cèl·lules de mamut llanut si haguéssim pogut obtenir-les. És a dir, en un model cel·lular es pretén canviar el genoma d’una espècie perquè el resultat final s’assembli al genoma de l’altra espècie.

I una vegada obtinguda la cèl·lula del mamut, què cal ferne? L’equip de Church ha d’apli-

GEORGE CHURCH, INVESTIGADOR “La nostra meta és produir un embrió híbrid de mamut i elefant” LA PROESA El pla en marxa es fonamenta en les modernes tècniques de selecció genètica

DEBAT ÈTIC L’animal no era només una suma de gens, sinó un ésser social; com seria acollit? QÜESTIÓ PENDENT Els investigadors busquen la gestació en un úter artificial, i això encara no és possible

car la tecnologia de transferència nuclear, coneguda des de fa més de 20 anys, des que va néixer l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir de cèl·lules en cultiu. El que faria llavors seria utilitzar els nuclis (on hi ha la informació genètica) d’aquestes cèl·lules modificades i els utilitzaria per reconstruir embrions d’elefant asiàtic que prèviament buidaria del seu propi material genètic. És a dir, substituiria el material genètic dels elefants pel de les cèl·lules que s’assemblen a les del mamut.

Després l’embrió reconstruït caldria gestar-lo en algun lloc. La gestació dels embrions hauria de ser a l’úter d’una elefanta. Però Church ha descrit plans per fer créixer l’animal híbrid en un úter artificial en lloc de reclutar una elefant femella com a mare substituta, un pla que alguns creuen que no serà assequible ni tan sols la pròxima dècada. Els investigadors diuen que esperen fer tot el procediment ex vivo (fora d’un cos viu) i apunten que el seu laboratori ja és capaç de conrear un embrió de ratolí en un úter artificial durant 10 dies, la meitat del seu període de gestació.

Church es proposa, doncs, de criar l’embrió en un ventre artificial, una cosa almenys sorprenent, ja que l’animal resultant hauria estat privat de les interaccions prenaixement amb la seva mare.

Diversos especialistes han plantejat objeccions. Matthew Cobb, professor de zoologia de la Universitat de Manchester, va declarar que “la proposta de desextinció dels mamuts planteja nombrosos problemes ètics, ja que el mamut no era només una suma de gens, sinó un animal social, com ho és el modern elefant asiàtic. Què passarà quan neixi el mamut-elefant? Com serà rebut pels elefants?”.

Lluís Montoliu, investigador del CSIC al Centre Nacional de Biotecnologia, opina que “aquest experiment no és viable en aquests moments”. Montoliu admet que “si hi ha algú capaç d’acostar-se a aquest experiment és George Church”, ja que el seu laboratori va ser pioner a utilitzar les eines CRISPR en cèl·lules de mamífers. “És un projecte molt ambiciós, que suscita debats ètics i de tota mena. És pensar què passaria i com seria aquest híbrid de mamut-elefant. Però el problema fonamental és tècnic, ja que no és possible ferlo, perquè encara hi ha reptes que no hem resolt”, diu. “Encara no es pot aconseguir que un embrió/fetus de ratolí es desenvolupi del tot fora de l’úter de la mare. Això encara és impossible, i això val tant per als ratolins com per a elefants”, conclou.