El bon consell

DIEGO de Saavedra Fajardo va ser un diplomàtic espanyol que al segle XVII es va aventurar a escriure un conjunt de màximes de conducta per al primogènit de Felip IV. L’autor posava en boca dels morts les lliçons politicomorals de prudència i justícia que difícilment s’atrevien a donar els vius als reis. Avui, afortunadament, es pot reflexionar sobre la família reial sense necessitat de recórrer a fer parlar les ànimes del purgatori. Així té tot el sentit reconèixer que la sentència del cas Nóos resulta un mal menor per a la Corona, però la falta d’exemplaritat de les conductes exposades a la sentència redactada suposa no només un tràngol per a les persones que representen la monarquia, sinó també un cop dur per a la mateixa institució. La infanta ha estat finalment absolta, però el seu marit, Iñaki Urdangarin, ha estat condemnat a sis anys i tres mesos per delictes de prevaricació, malversació, frau, tràfic d’influències i contra la hisenda pública.

Han passat cinc anys i dos mesos des que els tribunals van decidir imputar Urdangarin. Aquell dia, Cristina de Borbó estava comprant en un supermercat de Washington, quan els periodistes se li van acostar per saber-ne l’opinió. La vida de la parella va canviar radicalment: es van acabar els bons dies. La Corona va anar posant tallafocs per evitar que l’incendi abrasés la institució. El rei Joan Carles va deixar clar en el seu discurs de Nadal del 2011 que la justícia era igual per a tothom, el cap de la Casa del Rei va subratllar després que la conducta d’Urdangarin no li semblava “un comportament exemplar” i el 2015 el rei Felip retirava el ducat de Palma a la infanta. La condemna d’ahir és el punt final a aquest calvari. Urdangarin, que algun cop s’ha queixat que ningú no li donés un consell, hauria de conèixer aquella sentència de Frederik Pohl: “El bon consell és el que de tota manera ja sabies abans”.