Clàusules comprensibles

El Suprem dona la raó als clients, però també als bancs després de la decisió de Luxemburg

El Govern central ultima la reforma de la llei hipotecària, que ha d’aplicar les directives comunitàries i aclarir els dubtes plantejats en un mercat crucial per a l’economia.

Les primeres sentències del Tribunal Suprem després de la decisió de Luxemburg sobre les clàusules terra no han acabat d’aclarir tots els dubtes sobre el conflicte. Aquesta setmana, el Tribunal Suprem va dictaminar que en el cas que una clàusula terra fos declarada nul·la s’havia de tornar el cobrat de més des de la constitució de la mateixa clàusula. Però també va dictaminar en una altra sentència que si la clàusula havia estat comercialitzada correctament i amb transparència, era perfectament legal i no hi havia cap opció de tornar res al client.

Enmig d’aquest procés legal amb sentències i recursos, les entitats nacionalitzats Bankia i BMN han començat a tornar tot el cobrat de més per les clàusules terra sense analitzar si alguna d’aquestes clàusules va ser comercialitzada correctament o no.

La sentència favorable als consumidors era contra el BBVA. I encara que està pendent de la seva redacció, diu essencialment que –tal com va sentenciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)– si es declara nul·la una clàusula terra, el banc haurà de tornar tot el cobrat de més i no només des del 2013 com es feia fins ara.

Però l’Alt Tribunal també va informar d’una altra sentència –pendent igualment de redacció– en la qual es rebutja la petició d’un client i es dictamina que la clàusula terra va ser comercialitzada correctament per part de la Caja Rural de Terol. És la mateixa argumentació que utilitzen algunes entitats com Banc Sabadell per defensar que no es pot tornar tot l’import cobrat per les clàusules terra en tots els casos.

L’advocada del Col·lectiu Ronda Marina Berga, especialitzada en demandes per clàusules terra, diu que després de les dues sentències del Suprem d’aquesta setmana la situació no canvia i “sempre ha de donar-se la declaració de nul·litat” prèviament.

En el cas de la sentència de Terol, els jutges de primera instància van assenyalar que la clàusula terra del 3% apareixia “ressaltada en negreta” i que “l’establiment de la clàusula va ser negociat individualment” com ho proven les comunicacions enviades entre les dues parts.

A sentències com aquesta de la Caja Rural de Terol –avalada dimecres pel Suprem– s’agafaran moltes entitats en el procés que ha creat el Govern espanyol de mecanisme extrajudicial de resolució de conflictes.

Els clients que tinguin una clàusula terra poden presentar una reclamació al seu banc. Les entitats estaran obligades a negociar amb el client una solució. Òbviament si el banc considera que la clàusula terra va ser comercialitzada correctament pot no tornar res. Si el client no està d’acord amb la resposta que li dona el seu banc, sempre pot acudir als tribunals.

Ahir el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Koen Lenaerts, va dir amb referència a la sentència del mes de desembre passat que reconeix la retroactivitat plena de les clàusules terra, i que no suposa una crítica a la decisió del Tribunal Suprem espanyol. Segons la seva opinió, la primera decisió del Suprem es va adoptar el 2013 “en un context d’urgència” en el qual calia abordar la qüestió, segons informa Europa Press.

L’Alt Tribunal avala no tornar res a un client que va negociar la introducció d’una clàusula terra