L’elegit per Trump per substituir Flynn clava un cop de porta al Govern
El vicealmirall Robert Harward prefereix la família al caos de la Casa Blanca
El valor no se li suposa al vicealmirall Robert Harward. Ja l’ha més que demostrat al llarg de la seva trajectòria en les forces especials, conegudes com a Navy Seals, comandant operacions de gran risc als fronts bèl·lics de l’Afganistan i l’Iraq, en incursions en altres països del polvorí de l’Orient Mitjà, a Somàlia o a Bòsnia.
El seu atles de destinacions no es va configurar precisament durant temporades altes per al turisme a cada un d’aquells llocs.
Tot i això, i malgrat estar bregat en tantes tribulacions, ha pres una decisió de risc, vistes les fiblades venjatives de Donald Trump. Harward, l’elegit pel president dels Estats Units per ser el conseller de Seguretat Nacional, li ha dit que no. La seva negativa per substituir l’acomiadat Robert Flynn, el mentider, suposa un altre revés per a una Administració sumida en una agitada confusió.
Encara no ha aconseguit formar tot el seu Govern i dimecres passat va veure com els mateixos republicans es negaven a donar suport a Andrew Puzder per al càrrec de secretari de Treball.
En un dels seus tuits, Trump va assenyalar aquest divendres que, després d’aquest rebuig, disposa de quatre noms per cobrir aquest forat decisiu en la seguretat nacional. Un, l’únic que va escriure en el seu missatge, és el del tinent general Keith Kellogg, que és qui és al capdavant del Consell de Seguretat Nacional (NSC) de manera interina.
La versió oficial de la decisió de Harward, sustentada per una carta al president i al secretari de Defensa, Jim Mattis, respon a interessos personals i familiars. Però altres fonts, citades pels mitjans, asseguren que les seves reserves han anat a més per l’estil impredictible de Trump i el caos que domina a la Casa Blanca.
Des d’aquesta perspectiva, Harward va posar la condició de crear el seu propi equip. Això volia dir, entre altres coses, prescindir de K.T. McFarland, la número dos de Flynn i antiga comentarista de la cadena Fox. En canvi, Trump la va confirmar.
Una altra de les seves peticions passava per dirigir el Consell de Seguretat Nacional sense interferències d’assessors polítics. Això era un míssil directe contra Steve Bannon, l’estrateg en cap, que va forçar la firma d’una ordre executiva (decret presidencial) per la qual ell es convertia en peça clau de l’NSC.
“Tinc algú que penso serà excepcional per a aquesta posició”, va afirmar Trump dijous en la seva roda de premsa, qualificada com “el xou més salvatge” a tota portada del The New York Post. D’altres la consideren una catarsi davant la nació del seu ego ferit per l’aclaparador predomini de les crítiques davant els elogis aquestes quatre setmanes de mandat.
Es referia a Harward, que ja va formar part del consell amb el president Bush fill. Comptar amb ell, va afegir, “m’ha ajudat a prendre la decisió”, en relació amb l’obligada renúncia de Flynn, un dels seus més fidels seguidors des del principi de la seva campanya.
A més d’enganyar el vicepresident Mike Pence sobre el contingut de les seves converses amb l’ambaixador rus, Flynn tampoc no va ser sincer quan va declarar a l’FBI. Als investigadors els va dir que no havia parlat de sancions, al contrari del que es recull en les transcripcions de les trucades intervingudes pels serveis d’intel·ligència. Això podria comportar-li problemes legals, encara que, en principi, no creuen que mentís “intencionadament”.
Dijous a la nit, Harward, retirat dels marines el 2013 i avui executiu a Lockheed Martin (subministradora del Pentàgon), va remetre la seva missiva. “La feina requereix 24 hores al dia, set dies a la setmana i no puc tenir aquell compromís”, va escriure. Això és el repòs del guerrer.
En la declaració a l’FBI, el conseller destituït també va negar que parlés de sancions amb l’ambaixador rus