Blair sacseja el Brexit
L’ ex-primer ministre britànic Tony Blair ha reaparegut a l’escenari polític de Londres amb la proposta als seus compatriotes de revertir el Brexit. El que va ser inquilí del 10 de Downing Street entre el 1997 i el 2007 considera que el Regne Unit encara és a temps de ferse enrere en la decisió d’abandonar la Unió Europea i es postula com a estendard d’una campanya per frenar la sortida de l’organització continental. “No sé si tindré èxit –va admetre ahir en una conferència–, però sí que sé que patirem la rancúnia de les futures generacions si, almenys, no ho intentem”.
L’exlíder del laborisme britànic i representant de l’anomenada tercera via va irrompre en l’escena política europea amb un discurs que prova de trencar no només l’hegemonia dels qui van guanyar el referèndum del Brexit, sinó també d’agitar les files laboristes, que es mostren resignades davant una decisió de tanta envergadura no només per als britànics, sinó per al conjunt d’Europa i el seu futur. Per Blair, l’argument imperant que atacar el Brexit és anar en contra de la decisió majoritària dels britànics és fal·laç. “Canviar d’opinió” és tan democràtic com no fer-ho, ve a dir. I, segons ell, una part dels britànics que van donar suport a la sortida ho van fer sense saber amb exactitud les conseqüències de la seva decisió i cal donar-los l’oportunitat de reflexionar i de debatre i, si ho consideren, de fer marxa enrere.
Tony Blair tracta de guanyar-se el suport del gruix dels laboristes i d’una part dels conservadors que, després del referèndum del juny passat, han expressat els seus dubtes sobre les conseqüències negatives de la decisió, incloent-hi el risc d’una nova consulta a Escòcia, que es resisteix a abandonar la Unió Europea. La qüestió és l’escassa credibilitat de l’ex-primer ministre, que bona part dels britànics censuren per les mentides per la guerra de l’Iraq, el 2003, per les quals va demanar perdó, així com per les seves polítiques centristes que van dividir el laborisme i el van situar en l’oposició.
En tot cas, l’arriscada aposta de Blair per sacsejar l’opinió pública britànica és una bona notícia, especialment per als partidaris de romandre a la UE. També ho és per a Brussel·les, que fins ara no ha tingut un aliat al Regne Unit per revertir la situació. És probable, ateses les circumstàncies, que no sigui el millor ambaixador. Però sempre és aconsellable agitar les estancades aigües d’un estany per evitar-ne la degeneració. Una altra cosa és que l’ex-primer ministre se’n surti, en el seu objectiu. Depèn dels britànics.