Ferrari, i no dels falsificats a Sils
La manera radical de posar fi a les molèsties que provoquen en restaurants i hotels els nens mal educats –davant la mirada complaentment permissiva dels seus progenitors– és prohibir-loshi l’entrada a tots. Esclar que, llavors, paguen justos per pecadors perquè hi ha nens (potser no gaires, però n’hi ha) que saben comportar-se amb correcció, i no fan rebequeries ni criden ni corren entre les taules emprenyant els altres comensals, que no tenen cap culpa de la passió reproductora de persones que no són conscients que, més enllà de la fecundació i la gestació, un cop han nascut, els nens s’han d’educar.
Al carrer Umberto I de Pàdua, al Vèneto, hi ha un restaurador anomenat Antonio Ferrari, propietari de l’enoteca que porta el seu nom. Diumenge passat hi va anar un grup d’onze persones: sis adults i cinc nens, d’entre quatre i sis anys, majoritàriament nenes. Va quedar meravellat del comportament de les criatures. Els seus pares havien dut de casa fulls de paper i, quan van acabar de menjar i els pares es dedicaven a degustar els vins, els
El món de la restauració necessita urgentment el retorn del rei Herodes
nens es van posar a dibuixar-hi. No duien ni tauletes ni telèfons intel·ligents. Només els fulls abans esmentats, a més de bolígrafs i retoladors. L’home va decidir, doncs, fer-los un descompte: un 5% del total de la factura. A la foto que ha penjat al seu perfil de Facebook s’hi pot llegir com, després del subtotal de 261 euros, hi ha una línia que diu “Sconto bimbi educati: -13,05”.
Al Corriere della Sera, Ferrari explica que no tenia prou confiança amb els pares –era la primera vegada que hi anaven– per lloar-los la proesa. De manera que va decidir fer-los el descompte, una idea que, diu, ha copiat d’un local de la ciutat de Miami, on va anar de vacances fa uns mesos: “Sempre es poden aprendre coses noves. Em va agradar molt i diumenge vaig aconseguir posar-la en pràctica a la meva enoteca”. Ferrari diu que no ho fa per fer-se publicitat i que molts pares de nens malcriats li diuen que un restaurant és un lloc públic i poden fer el que els sembla. No em sorprèn. Un dia, fa uns anys, al Thai Thai del carrer Diputació de Barcelona –altament recomanable–, una mare li deia al seu fill, que per respecte cantava en veu gairebé imperceptible, que no s’estigués de cantar fort: –Canta, canta! No passa res. El meu dubte és: ¿si jo visqués a Pàdua, aniria a l’Antonio Ferrari amb la seguretat que no hi trobaré nens grollers? Evidentment, no. Hi aniria com vaig a qualsevol restaurant que no conec: sense saber què hi trobaré exactament. A molts progenitors de nens grollers, un 5% de descompte no els incentiva. Millor, doncs, les mesures dràstiques: llocs on no es permeti l’entrada als nens. Una altra pregunta, però: ¿per què en restaurants com el Carballeira o el Fermí Puig no hi ha mai nens impertinents? La resposta és clara, però callo no sigui que em diguin el nom del porc.