El judici

No. Tothom no és igual davant la llei, i això ho sap Miquel Roca, el veí del quart i la meva amiga monja. I si no que l’hi diguin a Alejandro Fernández, aquell jove de Granada sense antecedents, que el juny passat va ser condemnat a sis anys de presó per estafar vuitanta euros amb una targeta falsa. Tenia divuit anys quan va fer l’estafa i, sis anys després, amb una vida i feina estables, va haver d’entrar a la presó d’Albolote. La seva mare intenta per tots els mitjans que indultin el seu fill. Sis anys de presó per haver estafat vuitanta euros quan tenia divuit anys…

No. Tothom no és igual davant la llei, i això ho sap Miquel Roca, el veí del quart i etcètera. I si no que l’hi diguin a la senyora Isabel Pantoja, que va ser companya sentimental d’un tal Julián Muñoz, culpable de delictes vinculats a l’erari. A diferència d’altres dames il·lustres de marits amb cua de palla judicial, que mai no sabien què feien els seus partners , ni d’on havien sortit els casalots on vivien o els confetis de les festes d’aniversari o els cotxarros aparcats a la porta, ella va ser considerada col·laboradora necessària. I així, sense tenir antecedents

Alejandro Fernández: sis anys de presó per haver estafat vuitanta euros quan tenia divuit anys…

penals, li van caure dos anys de presó per blanqueig de capitals, que va passar a la presó d’Alcalá de Guadaíra, i una multa de més d’un milió d’euros. No hi ha com un cap de turc sota el focus per vendre el lema de la igualtat.

No. Tothom no és igual davant la llei, i això ho sap Miquel Roca, el veí del quart i la meva amiga monja. I si no que l’hi diguin a Emilia Soria, la mare de tres nens que va ser condemnada a un any i deu mesos de presó per haver despès 200 euros en bolquers i menjar per als fills amb una targeta que s’havia trobat. En aquest cas, sortosament, va ser indultada.

No. Tothom no és igual davant la llei, i això ho sap…i etcètera.

I si no que l’hi diguin a un immigrant il·legal senegalès que l’any passat va robar una gallina per poder menjar i va ser condemnat a gairebé un any de presó. El preu de la gallina va ser tassat en cinc euros.

No. Tothom no és igual davant la llei… i si no que l’hi diguin a Diego Torres, l’exsoci del gendre reial que ha vist com, tot i tenir petició de presó menor a la que el fiscal demanava per Urdangarin, ha acabat tenint una sentència més gran. És a dir, en un escàndol vinculat al tràfic d’influències i a l’ús fraudulent d’un substantiu coronat, l’amic de l’influent, al qual se li obrien les portes perquè dormia amb qui dormia, és més culpable que l’influent esmentat abans. Coses estranyes d’aquesta cosa que diuen que és la igualtat en la justícia.

Doncs no. Tothom no és igual davant la llei, especialment quan l’Agència Tributària i la Fiscalia estan abocades a defensar la innocència del no igual que asseguren que és igual.

Acabo amb una cita del poeta romà Publi Sir: “L’absolució del culpable és la condemna del jutge”. Una idea curiosa.