No ens enganyem

Molta gent d’aquest país anomenat Espanya sabem del cert que aquest Govern del PP no és bo, només cal veure com està deixant el país i la seva gent. Els molt rics cada vegada ho són més, i la diferència entre rics i pobres ja és un abisme. La corrupció sembla que ha estat el modus vivendi de molts i molts càrrecs d’aquest partit i els jutjats van plens de judicis que s’allarguen en el temps perquè sembla que es va estirant el fil i cada vegada surten més i més desastres. I ara, a Catalunya es jutja un expresident de la Generalitat i dues exconselleres per no fer cas a una ordre del Tribunal Constitucional que va prohibir la consulta del 9-N. Des d’una mica de distància, tot plegat una té la impressió que aquests dos partits, el PP i la coalició Junts pel Sí, s’estan barallant pel mateix espai de la dreta. Ja és sabut de sobres que CDC –ara el PDECat– és un partit decididament de dreta, acomboiat per ERC, que malgrat les seves sigles també ho és, i amb l’esperpent de l’aliança amb la CUP, que és presenta com un partit progressista però, de fet, està apuntalant aquest Govern conservador ja fa temps. Un no és pas el que diu, sinó el que fa, i els fets canten aquesta salmòdia avorridíssima que és la batalla per l’espai conservador, amb l’escolanet de la CUP.

Diu un refrany africà: “Quan dos elefants es barallen, la que pateix és l’herba”. Els ciutadans som aquesta herba a sota d’unes baralles que només tenen en compte els seus propis interessos partidistes. No ens enganyem, si ens volen fer creure que tot això és pel país, no ho creguem, la realitat és que el país està força trasbalsat amb tantes retallades dels serveis estrictament necessaris, mentre que els dirigents d’un costat i l’altre s’imposen medalles patrioteres o d’identitats maltractades. Fa angúnia tot plegat, perquè molta gent ho està passant malament en la seva vida de cada dia, mentre els dirigents van esfullant la margarida de veure qui pot més. Falten polítics reals, els que toquen de peus a terra i intenten solucionar els problemes de les persones sense escarafalls i amb modèstia, però amb intel·ligència i no pas fent-se el llest.