Dolents i pitjors

Jo tenia 7 anys i era molt espavilat; ho dic perquè el que explico ho recordo personalment i no m’ho han explicat. Aquell dia era el meu sant i vaig anar a missa a l’església de Sant Pere. Dies després la van cremar i van matar el senyor rector. La meva memòria històrica comença el 18 de juliol de 1936. Després, a Terrassa, va començar la gran matança. Total 193 amb noms i cognoms. Entre una i dues persones diàries, de mitjana, els tres primers mesos, i després va continuar més lentament. La causa de gairebé tots va ser d’origen laboral, de lluita de classe. Empresaris, directors, contramestres, de fet tots els que s’havien enfrontat laboralment a la CNT, també alguns capellans i gent de missa pel fet de ser-ho.

Judicis pocs i amb cap garantia. Em permetran que em costi molt etiquetar aquesta gent com els bons. Gent d’ordre. Defensors de la llibertat i la democràcia com expliquen ara. Depenien de la Generalitat, governada per ERC, com a garants de l’ordre, però aquesta els considerava “incontrolats”. Ningú no parla d’aquests fets, ni de demanar-ne perdó.

Segur que un nen de la meva

edat situat a l’altra banda podria escriure una carta semblant, ja que els dos bàndols empraven el terror per imposar-se. No va ser un enfrontament entre bons i dolents, com els uns i els altres ens ho presenten, sinó entre dolents i pitjors.

FREDERIC VANCELLS

Terrassa