La tècnica CRISPR encara no està a punt per recuperar espècies extintes
La gran quantitat de fragments d’ADN que caldria manipular impedeix crear un animal sense errors
La nova tècnica CRISPR, que permet modificar l’ADN de les cèl·lules de manera fàcil, ràpida i barata, ha ofert una poderosa eina d’edició genètica a biòlegs moleculars de tot el món. Desenvolupada com a tècnica de manipulació de l’ADN fa cinc anys, avui s’utilitza en milers de laboratoris d’investigació i s’ha començat a estudiar el seu potencial per al tractament de malalties. L’eina, tot i això, encara no està a punt per reconstruir el genoma d’espècies extingides.
La tècnica CRISPR que s’utilitza als laboratoris de genètica s’inspira en un mecanisme de defensa ancestral dels bacteris per defensar-se dels virus que les infecten.
Aquest mecanisme va ser descobert pel microbiòleg espanyol Francis Mojica, de la Universitat d’Alacant, que va ser qui va encunyar el terme CRISPR (inicials en anglès de “repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades” i pronunciat crísper).
El 2012 la nord-americana Jennifer Doudna i la francesa Emmanuelle Charpentier van demostrar que aquest mecanisme de defensa dels bacteris podia utilitzar-se per tallar i enganxar fragments d’ADN en genomes de qualsevol espècie, incloent-hi els mamífers.
Les aplicacions potencials de la tècnica són innombrables. Ja s’ha estudiat per modificar els genomes dels mosquits de manera que no puguin transmetre la malària.
S’ha utilitzat també per eliminar gens indesitjats de porcs amb l’objectiu de poder trasplantar en el futur òrgans d’animals a persones.
En ratolins s’ha demostrat que la tècnica CRISPR pot tractar amb èxit la distròfia muscular de Duchenne, una greu malaltia hereditària, cosa que obre la via a proposar assajos clínics en humans.
En persones, oncòlegs de la Xina van anunciar l’estiu passat el primer assaig clínic de correcció genètica amb la tècnica CRISPR en pacients amb càncer de pulmó.
Altres usos potencials, a més del tractament de malalties, inclouen la millora de collites, la modificació d’animals de granja i, en general, qualsevol aplicació en què pugui ser útil eliminar o afegir un gen.
La revolució CRISPR ha estat reconeguda ja amb múltiples premis, com el d’Avenç de l’Any de la revista Science el 2015 o, més recentment, el Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA, que han compartit Mojica, Doudna i Charpentier.
Ha suscitat així mateix un fort debat bioètic sobre quins usos de la tècnica són legítims i quins il·legítims.
Malgrat el seu enorme potencial, la tècnica CRISPR no és capaç ara per ara de modificar milers de fragments d’ADN amb un elevat nivell de precisió en una mateixa cèl·lula, que és el que faria falta per reconstruir l’ADN d’un mamut o de qualsevol altra espècie extingida.
Un problema encara no resolt són les anomenades mutacions off target (en anglès, fora de l’objectiu), en què s’altera l’ADN en llocs equivocats del genoma. Es diuen off target precisament perquè no fan diana.
“Les eines CRISPR comporten un cert risc de modificacions genètiques no desitjades”, adverteix Lluís Montoliu, investigador del CSIC al Centre Nacional de Biotecnologia. “Aplicant aquesta tecnologia un gran nombre de vegades per poder editar l’ADN d’un mamut la quantitat d’alteracions imprevistes i impredictibles podria ser molt significativa, cosa que esguerraria l’experiment”.
L’eina d’edició genètica pot tenir múltiples aplicacions en la medicina i la biologia