Setanta-quatre hotels esquiven la moratòria i uns 33 més s’encallen
Fins a 74 projectes hotelers van aconseguir esquivar la moratòria decretada pel govern de l’alcaldessa Ada Colau i tirar endavant. Són dades que el mateix Ajuntament de Barcelona va fer públiques ahir. Les tramitacions de 33 iniciatives més es van quedar en el camí, primer d’una manera provisional i, ara, amb la recent aprovació del pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (Peuat), d’una manera definitiva. Parlem de projectes que es van plantejar en zones de Barcelona on el Peuat ja no permet que es posin en marxa noves places turístiques.
Només quatre iniciatives que es van veure frenades per la moratòria tenen en aquests moments llum verda. S’hi inclouen les que seran dues de les residències d’estudiants més grans de la ciutat. L’una, a la part alta de la Diagonal, sumarà aproximadament 500 places, i l’altra, a tocar de l’estació de Sants, unes 350. A més, també cal destacar el cas de la torre Agbar, els promotors de la qual, malgrat que tenen els papers en regla i l’interès de diversos operadors, van renunciar a dur a terme un projecte que estava despertant una gran expectació, en bona part a causa de les traves municipals.
La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va declarar que el volum de projectes que finalment van poder tirar endavant il·lustra “la situació de bombolla turística i de descontrol en què estava instal·lada la ciutat”. Sanz va insistir que “les dades demostren que la inèrcia que portàvem estava conduint la ciutat cap al monocultiu turístic, i posava cada vegada més en risc el dret a l’habitatge. La desregulació que hi havia fins ara oferia barra lliure als promotors hotelers i permetia que tiressin endavant projectes sense tenir en compte la situació extrema de saturació que ja s’estava assolint en alguns barris”. La regidora va voler subratllar que la meitat de les places turístiques de la ciutat es concentren en només el 17% de la superfície de Barcelona.
El problema, segons apunten de manera reiterada des del sector hoteler, és que l’Ajuntament no està incidint de manera determinant en l’oferta d’allotjaments turístics il·legals. Les converses amb Airbnb no fructifiquen, una situació que contrasta amb les d’altres ciutats europees. El Col·legi d’Economistes de Catalunya celebrarà a finals de mes una jornada de debat destinada a analitzar les conseqüències econòmiques d’aquestes polítiques municipals.