ESCALADEI Un cor en obres
La milionària inversió en el monestir, futura seu de la DOQ Priorat, ara abordarà el claustre i el cementiri
Ha canviat més durant els darrers deu anys que en el segle i mig anterior. La cartoixa d’Escaladei va ressuscitar de les ruïnes el 2013, quan es va començar a materialitzar el pla director que ha tornat un nou esperit a la que va ser, al segle XII, la primera cartoixa de la península Ibèrica. Ubicada als peus del màgic i imponent Montsant, la restauració del monestir s’ha fet amb un doble objectiu: que el visitant pugui entendre com vivien els monjos i tornar-li la vida al monument obrint-lo al territori i convertint-lo en la porta d’entrada del Priorat.
El procés de recuperació va començar amb pla director no gens convencional, en el qual van participar arquitectes, arqueòlegs, historiadors i restauradors. El Departament de Cultura de la Generalitat va apostar per una intervenció integral, que protegís les restes originals que encara es conservaven i que adeqüés el conjunt per oferir sensacions i experiències. Menys fullets i recorreguts turístics convencionals i més dinamització del monument a través d’activitats vinculades al territori. Es volia posicionar el conjunt monàstic en runes com un equipament estratègic per a la comarca i que encaixés perfectament amb l’engranatge de la candidatura del paisatge cultural del Priorat a patrimoni de la humanitat.
Aprovat el pla, durant dos anys i mig es va dur a terme la primera gran intervenció en el conjunt: es va restaurar peça a peça el petit claustre renaixentista, que estava oblidat sota tones de terra, runa i brossa. Una joia que situa Escaladei com a possible focus d’introducció del Renaixement a Catalunya. Es van adequar els accessos, es va habilitar l’aparcament a la zona que abans eren horts, es va assenyalar el monument, es va il·luminar perquè es pogués obrir a la nit i es va convertir el refectori en una sala polivalent, on durant els últims anys s’han celebrat moltes activitats: des de tastos i presentacions de vins fins a concerts, recitals, jornades o sessions de meditació.
Més recentment ha quedat enllestida la restauració de la cel·la C (els cartoixans les anomenaven per ordre alfabètic) amb la restitució de l’hort i el balcó on el monjo que ocupava aquest espai treballava i resava. “El pla director va ser l’inici del compromís amb la comarca. Hem tingut la complicitat de molts actors del territori per dur a terme aquesta intervenció tranquil·la i delicada i que ha de continuar, perquè els visitants puguin comprendre perfectament com es vivia al monestir”, va dir ahir el conseller de Cultura, Santi Vila.
La intervenció continuarà aquest any amb la recuperació del claustre major. “Tant des del punt de vista arquitectònic com simbòlic, aquest espai és l’element vertebrador de la zona de vida eremítica i donava accés a les cel·les”, va destacar ahir Marina Miquel, responsable de l’àrea de monuments i jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Aquesta intervenció, que està previst que comenci al juny i estigui acabada abans de final d’any, també servirà per posar en relleu el cementiri monàstic i permetrà als visitants passejar pel jardí del claustre, que es distribuirà en quatre zones on també hi haurà arbres.
A aquesta actuació s’hi afegirà la restauració de la façana del sagrari (prevista per a l’abril) i també del nou espai d’acollida. L’objectiu és que els visitants puguin conèixer en aquest lloc no només la història del monument sinó també els valors del Priorat per iniciar una visita que continuarà més enllà d’aquest municipi. A més, es reservarà un espai a la denominació d’origen qualificada Priorat per mostrar la complexitat i la varietat dels cellers i els productors de vi de la comarca, alguns d’ells considerats entre els millors del món.
Quan els monjos cartoixans es van assentar en aquest lloc, al segle XII, van construir-hi el monestir i van elaborar vi. Durant més de 600 anys aquesta cartoixa ha estat el símbol històric, cultural, espiritual i humà de la comarca del Priorat, el seu territori jurisdiccional. Els monjos van acumular durant segles poder i riquesa fins que, el 1835, va arribar la desamortització. Llavors van haver d’abandonar precipitadament el monestir, que l’endemà va ser saquejat i dies després cremat. En dos anys el complex va quedar totalment destruït, i el 1843 el poc que va quedar es va vendre en subhasta pública.
El pla director ha marcat l’abans i el després en la seva recuperació. S’han posat en relleu els binomis patrimoni i natura- lesa, silenci i espiritualitat. El pla director del conjunt d’Escaladei (escala que puja al cel) ha suposat fins ara una inversió de més de 4,22 milions d’euros, dels quals l’Obra Social La Caixa ha aportat més de mig milió perquè la intervenció tingui continuïtat. I amb l’objectiu de posicionar el monument com a element patrimonial identitari de tota la comarca, la Generalitat ha disposat de la col·laboració del Parc Natural del Montsant, l’Ajuntament de la Morera de Montsant i la DOQ Priorat.
El pròxim pas, una vegada restaurat el gran claustre i la nova zona de recepció de visitants, és abordar l’església. Aquesta ambiciosa actuació suposa una inversió de gairebé 2,3 milions d’euros. El projecte preveu recuperar i posar en relleu els elements patrimonials que es conserven perquè es puguin visitar i adaptar els espais per fer-ne diferents usos culturals.
Ara per ara, altres petites grans actuacions han permès, per exemple, restaurar les canalitzacions originals i que tot el conjunt, els jardins i les fonts, tornin a tenir aigua. S’hi han tornat a plantar alzines i plantes autòctones, com les tenien els monjos. Les reconstruccions peça a peça –prèvies a la neteja i retirada de runa– van permetre, per exemple, reconstruir la font del centre del claustre a partir dels 102 fragments trobats.
MONUMENT VIU L’objectiu, a banda de fer entendre com vivien els monjos, és que s’utilitzi l’espai
PORTA D’ENTRADA
A l’edifici d’acollida hi haurà una mostra per conèixer la història i els valors del Priorat