El paisatge com a actiu cultural
El Priorat vol que la Unesco doni reconeixement al seu territori de muntanya mediterrània i el declari patrimoni de la humanitat
Sense autopistes, sense edificis mastodòntics, sense urbanitzacions i sense xemeneies industrials, el Priorat manté el paisatge agrícola mediterrani en estat pur. El territori que va expulsar molts dels seus habitants cap a les ciutats, fa temps que es reivindica tal com és: amb els seus vins i olis de terrer, la seva xarxa de camins, el seu parc natural, el seu Montsant i la seva cartoixa d’Escaladei. Aquest paisatge cultural és ara l’eix vertebrador del futur i per això fa deu anys que la comarca treballa perquè la Unesco l’inclogui a la llista del patrimoni mundial.
La candidatura Priorat-Montsant-Siurana, mosaic Mediterrani entra ara en la fase final. Els seus impulsors presentaran dijous vinent a Madrid la seva proposta davant el grup de treball sobre patrimoni mundial, que depèn del Ministeri de Cultura i al qual assistiran representants de totes les comunitatsautònomes i també tècnics d’Icomos (Consell Internacional de Monuments i Llocs, vinculat a la Unesco).
A Madrid es realitzarà l’avaluació tècnica de totes les propostes i el pròxim 9 de març el Consell de Patrimoni Històric escollirà els candidats espanyols –no més de dos– que optaran al reconeixement de la Unesco durant el 2018. A més del Priorat (la candidatura del qual es va presentar per primera vegada el 2014), opten a ser patrimoni mundial el parc del Retiro de Madrid (des del 2015) i també el Risco Caído de Gran Canària (des de l’any passat). “A la Unesco no hi ha competició: s’accepten les propostes que són sòlides i que estan ben treballades, i si no ho estan s’indiquen els aspectes en els quals es pot millorar”, explica Roser Vernet, coordinadora de la candidatura del Priorat.
El paisatge cultural d’aquesta comarca és l’única aposta de la Generalitat per a aquest any. Durant els últims mesos, els seus impulsors –l’associació Prioritat, el Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona– han treballat intensament en l’elaboració del dossier definitiu, que recull els valors en què es basa la candidatura i també el seu pla de gestió, el document fonamental: “Estableix les estratègies, les accions i les formes de govern amb les quals volem gestionar i preservar aquest paisatge cultural”, afegeix Vernet.
La candidatura es basa en el valor del patrimoni que es conserva a la comarca (des dels pobles, l’espai agrari o els camins), que està directament vinculat a l’herència agrícola i al patrimoni immaterial de les tradicions i els costums. No en va el paisatge ara és clau per als sectors que actualment dinamitzen l’economia de la comarca, com el vitivinícola o l’enoturisme i que amb els seus vins han situat el Priorat al mapa mundial.
Però si per alguna cosa destaca aquesta candidatura és perquè va sorgir de la societat civil, agrupada sota el paraigua de la plataforma Prioritat. I durant aquests deu anys de feina, de jornades, d’activitats i de reflexió, la candidatura s’ha fet gran convencent i implicant les administracions. No és estrany que al principi alguns polítics consideressin que el grau de protecció del paisatge i el territori que suposa la candidatura podia ser contraproduent. Superada aquesta fase i amb la Carta del Paisatge aprovada des del 2012 i l’adhesió del Priorat a la Carta Europea del Turisme Sostenible, la consideració del paisatge i els seus valors s’ha traduït en accions com renunciar al ral·li Catalunya o oposar-se a la construcció d’una línia d’alta tensió que creui la comarca.
A més del Priorat, també opten a patrimoni mundial el parc del Retiro i el Risco Caído