Hugh Jackman estrena a la Berlinale ‘Logan’, el seu adeu al paper de Lobezno
L’actriu angloespanyola Dafne Keen, d’11 anys, encarna una nena mutant
Som a l’any 2024 als Estats Units, al costat de la frontera mexicana; la població mutant del planeta ha minvat fins a la insignificança; i Lobezno, vell i alcoholitzat, treballa com a xofer mentre vetlla per la fràgil salut del Profesor X, a qui té amagat. Conserva les seves armes tallants, però les seves ferides no es curen tan de pressa com abans. Llavors, una infermera mexicana li suplica que porti al Canadà la Laura, una nena amb poders de lluita, per posar-la fora de perill amb altres nens mutants. Hi ha un grup de malvats que els persegueixen.
Així és l’arrencada de Logan, l’enèsima pel·lícula inspirada en els còmics dels X-Men de l’editorial Marvel, i la que tanca la trilogia dedicada a Lobezno (Logan és el seu nom de naixement). I també és la pel·lícula amb la qual l’actor australià Hugh Jackman s’acomiada d’un personatge que l’ha acompanyat 17 anys. La cinta es va projectar fora de concurs a la secció oficial de la Berlinale, i durant la presentació, Jackman, de 48 anys i amb una tireta al nas després de la seva última operació de càncer de pell, li va donar el seu adeu definitiu.
“Estimo aquest personatge, cosa que no vol dir que el trobaré a faltar –va confessar–. Però viu dins de mi, perquè Lobezno és part del meu viatge vital. L’he interpretat 17 anys, però només en aquest film sento que a la fi m’he ficat al seu cor. Als meus nets els diré: si voleu veure una pel·lícula meva, mireu aquesta”.
En els seus 135 minuts de durada, la pel·lícula, dirigida per James Mangold, és rica en combats i sang. Cinema d’acció d’autor, així van dir ells. En veritat, l’atmosfera de Logan és més realista i fosca que la plasmada en els acolorits còmics de Marvel, o en cintes anteriors sobre els X-Men. Aquí, els nens mutants protagonistes maten –per defensar-se, però maten–, en escenes amb abundant bany de sang. “Aquesta no és una pel·lícula per a nens –va argumentar el director, James Mangold–. Però és impossible fer una pel·lícula per a adults en la qual es plantegin qüestions que apareixen a Logan com la família, o la naturalesa de la vida i de la mort, si en aquesta no apareixen nens; en el rodatge ens hem preocupat sempre de crear un ambient amorós amb els nens que actuaven”.
Interpreta el personatge clau de Laura l’actriu angloespanyola Dafne Keen Fernández, d’11 anys, que ahir es va deixar fotografiar, però no va participar en la roda premsa; va estar asseguda en zona reservada, escoltant. Keen ja havia actuat
“Estimo aquest personatge, i això no vol dir que l’hagi de trobar a faltar”, va confessar Jackman
en la sèrie televisiva espanyola Refugiados, coproduïda per la BBC britànica, i aquí debuta en el seu primer llargmetratge. “Estic orgullós d’ella, té uns dots per a la interpretació increïbles”, va dir Jackman.
Logan va confirmar ahir la pulsió política del certamen berlinès fins i tot davant d’una pel·lícula en què no caldria esperar-la, com aquesta cinta de superherois malparats i adolorits. “Fa un any, durant el rodatge, els debats que ara existeixen, no hi eren; i tot i això, Logan explica una afer de fronteres”, va admetre Jackman, sense que fes falta que aclarís a què es referia, és a dir, a la política migratòria basada en murs i controls fronterers del president dels Estats Units, Donald Trump. En efecte, a la cinta, la salvació per a la nena mexicana mutant Laura –bilingüe, que transita de l’espanyol a l’anglès com tot immigrant en aquell país– i per als seus amiguets consisteix a travessar il·legalment la frontera canadenca.
Reflexions a part, Hugh Jackman va donar ahir a la nit l’esplendor final de la fama a la catifa vermella de la Berlinale, en una jornada en què es van incorporar a la lluita pels Óssos les dues últimes entre les 18 pel·lícules a concurs de la secció oficial. Van ser la pel·lícula xinesa d’animació Hao ji le (Que tinguis un bon dia), dirigida per Liu Jian; i el film romanès de sentiments Ana, mon amour, de Calin Peter Netzer.