La nit d’Eriksson
El suec va exercir de revulsiu al tercer quart en un Barça molt millor
Un suec d’Uppsala poc habitual el cinc del Barcelona Lassa es va encarregar de portar amb safata el seu equip fins a les semifinals de la Copa del Rei, on aquest vespre (21 h) s’enfrontarà al València. Eriksson va arribar a Vitòria amb una mitjana de 6,2 punts i 1,1 rebots en 14 minuts per partit, unes estadístiques discretes que va dinamitar en un tercer quart magnífic personalment (12 punts) i col·lectivament, perquè en aquells deu minuts els blaugrana van aconseguir més punts (30) que en els vint anteriors (28). Lògicament, la millora va servir per capgirar un marcador que fins aleshores havia afavorit gairebé sempre els jugadors de Plaza.
Després de les últimes setmanes, la imatge que va mostrar l’equip català va ser francament bona. No és que fes un gran partit, però almenys va competir –cosa que no se li ha vist fer sovint–i no es va espantar quan el domini de l’adversari era clar. La semifinal contra el València, que va caure clarament al Palau al desembre, obre les portes a arribar a la final, mentre que per l’altra banda del quadre el Baskonia i el Reial Madrid lluitaran per l’altra plaça.
Queda dit que els blaugrana no van estar malament a la primera part, però els va faltar llavors l’encert que van tenir després. En aquell instant, el millor era el resultat (28-33), perquè els andalusos havien tingut oportunitats d’aconseguir una renda més elevada en transicions clares que no van saber aprofitar.
Bartzokas va sorprendre amb un cinc inicial en què hi havia Rice i Renfroe, que tornava després de la lesió. Diagné va reemplaçar molt aviat Tomic en una clara intenció del grec de moure molt la banqueta en l’últim partit de quarts de final. Però al matx li faltava alguna cosa, sobretot intensitat en un primer temps en què tan sols hi va haver cinc faltes, una dada molt estranya quan està en joc una cosa important.
La tònica dels enfrontaments més recents del Barça no va canviar al principi i els blaugrana es van veure molt aviat avall al marcador, obligats en tot moment a perseguir el rival, una sensació molt molesta al bàsquet. Musli va col·locar el 4-12, una renda que es repetiria amb el 21-29 després de 3m30s sense anotar dels catalans. Rice (8 punts al descans) va trencar aquella dinàmica, però una altra vegada es va arribar al minut 20 amb un electrònic massa baix (28-33), malgrat que Eriksson, Vezenkov i Faverani havien aconseguit quatre punts cadascun. Encara bo que l’Unicaja, malgrat un bon Díaz (7) i Brooks (6), tampoc no estava per tirar coets, res a veure amb l’exhibició de cinc dies abans contra el Reial Madrid.
Però el rumb el partit va canviar de manera rotunda a partir del minut 20 amb un festival des dels 6,75 dels barcelonistes. El va obrir Koponen i el van seguir Eriksson i Rice per tornar la iniciativa (39-36) i la tranquil·litat al bloc de Bartzokas. En només 2m50s, el Barça havia anotat 11 punts. Tan increïble com cert.
Malgrat la tensió viscuda, de tantes coses dins i fora de la pista, dels nervis i les decepcions constants, els blaugrana s’havien tret per fi els nervis de sobre i van mostrar una imatge molt més conforme al seu potencial, que és evident malgrat les absències.
En dues accions molt semblants, Eriksson va clavar dos triples de factura impecable, amb els quals l’avantatge barcelonista es va consolidar (53-45). Lògicament, no només el suec va estar bé. Rice, que va acabar sent el màxim anotador del partit amb 20 punts, va aportar la seva bona
Els barcelonistes s’enfrontaran aquest vespre al València buscant un lloc a la final El base, una altra vegada determinant, va ser el màxim anotador blaugrana amb 20 punts
direcció, Renfroe el va acompanyar molt bé i Tomic va fer molt de mal en aquell segon temps esplèndid dels barcelonistes. Mentre les grades del Buesa Arena es buidaven, el Barça va mantenir i fins i tot va ampliar la renda, primer amb el 78-66 amb una jugada del base de Richmond, dotze punts repetits amb el definitiu 82-70 gràcies als 12 triples.
El marge per recuperar-se serà curt per als blaugrana, però la dosi de moral obtinguda ahir també és molt important per afrontar l’enfrontament d’aquest vespre contra el València, en què estarà en joc tornar a la final de la Copa a la recerca d’un títol de gran valor.
Els 12 triples en 29 intents van servir perquè els catalans capgiressin el domini de l’Unicaja