La guineu de Clough
És perdre 4 a 0 i adonar-te’n que vivies en una il·lusió. El futbol és pura il·lusió. Sovint alimentada per fets reals i contrastables. Però, de vegades, també per una curiosa mescla de necessitats, anhels i esperances amb poc fonament. Mentides que ens anem dient els uns als altres sense saber que ho són, però que sostenen la fràgil estructura sobre la qual construïm els somnis. La il·lusió manté l’entusiasme i uneix l’afició amb el club tot al llarg d’una temporada. Per això ha estat tan cruel aquesta derrota, per matinera. Feia anys que el Barça no queia tan aviat en la competició reina. I un quatre zero és una autèntica bufetada. Pública, sorollosa, davant de tota la classe. Et deixa en una posició tan ridícula a ulls de tothom que de vegades, fins i tot, t’entren ganes de riure. Primer, per haver accedit a posar-te en aquesta situació. I després, perquè és quan perds que recordes que el futbol només és un joc. Mentre guanyes, no t’ho recordes. La il·lusió es manté. Molt probablement, els professionals, la gent amb autèntic esperit competitiu, no trobin gaire a mà aquest recurs que tenim la resta. Per ells no és un joc. O vaja, no ho és tan com per nosaltres. Per això sempre he admirat molt els esportistes. Perquè son més capaços de mantenir la il·lusió, de fer-la arribar molt més enllà que la resta. I després, és clar, també son capaços de riure-se’n. Diuen que després del 4 a 0 de la final d’Atenes, en què l’AC Milan de Capello va arrasar el dream team, Cruyff va dir allò de “millor que t’atropelli un Mercedes que no un 600”. Podríem dir el mateix del PSG. Però no va semblar que Luis Enrique tingués gaire ganes de riure. Després del partit, es va mostrar
Em va saber greu la derrota, sobretot perquè hi vaig veure l’ocàs d’un equip que ens ha donat moltes alegries
malcarat amb la premsa. Els entrenadors del Barça sempre hi han tingut una relació complicada. En realitat, tots els entrenadors de grans clubs. Benjamin Toshack deia dels diaris esportius que només te’n pots creure la data i el preu. Brian Clough, el llegendari tècnic del Derby County i del Nottingham Forest, va fer una declaració molt peculiar contra la feixuga pressió a la qual el sotmetien els periodistes: “Si la guineu és llesta, troba un forat i s’amaga. Si els gossos la troben, excava cap amunt i es llença contra ells. Però un entrenador no ha trobat mai un forat on amagar-se”. La soledat de l’entrenador es fa més aguda quan perd. El primer responsable de transmetre la il·lusió als jugadors queda al descobert, a la intempèrie. I costa molt de veure una pel·lícula quan es projecta a la llum del dia. Per tot això em va saber greu la derrota. Però sobretot, perquè com altres culers també hi vaig veure l’ocàs d’un equip que ens ha donat moltes alegries.