L’estratègia de la serenitat
El Barça pretén evitar que la derrota de París es converteixi en una crisi estructural
El 18 de març del 2011, en la seva tercera temporada amb el Barça B, Luis Enrique va comunicar que a final de temporada s’acomiadaria de la banqueta del filial. Després de tres campanyes al primer equip, la continuïtat o no del tècnic és un apartat rellevant en el full de ruta del club. El Barcelona no havia mogut peça en aquest sentit, tot esperant una decisió de l’asturià, però el funest 4-0 de París que preludia el Barxit, la sortida d’Europa, ha motivat un canvi d’estratègia. El relleu a la banqueta és una contingència prevista, fins i tot presumida, per una junta directiva que busca contenir les conseqüències de l’última derrota.
El ridícul de París ha deixat en estat d’estupefacció la directiva blaugrana, segons demostra el fet que quatre dies després encara no hi ha hagut cap valoració institucional. Josep Maria Bartomeu farà excepcionalment una intervenció pública abans del partit de demà contra el Leganés amb dues línies argumentals. Una, assumint la realitat: l’equip s’ha de centrar en la competició de Lliga, que té quatre partits abans de la tornada de la Champions. L’altra, creant il·lusió: la remuntada a la Lliga de Campions no és impossible. En realitat la junta només espera que l’equip prescindeixi de la situació del cos tècnic i exhibeixi competitivitat fins al final. El seu antídot més gran contra l’ambient de crisi és accelerar la renovació de Messi. El crac no hi ha posat pas cap objecció, però no vol firmar amb els ulls tancats sense saber l’estructura de la pròxima temporada. I això encara no ho sap ningú, és una via oberta per a l’especulació. Ahir Jorge Sampaoli no va voler tancar-se la porta del Camp Nou. “El dia de demà no se sap mai”, va dir el tècnic argentí del Sevilla, i va afegir: “La banqueta del Barcelona quedarà vacant quan Luis Enrique ho decideixi. Estic tranquil perquè de mi no neix, no tinc res a veure amb el que es diu”.
L’empremta del dia de Sant Valentí també és al vestidor. El nivell de confiança en Luis Enrique no és el mateix, però la directiva va acollir positivament el discurs de Luis Suárez durant un acte solidari: “Crec que aquest club ha fet història per haver guanyat el triplet i moltes coses els últims anys, però si nosaltres volem fer història com a equip, ens hem de marcar l’objectiu de capgirar una eliminatòria com la del PSG, i aquest és un desafiament bonic que volem afrontar”.
Josep Guardiola es va mostrar sorprès per la desfeta de París, però també es va alinear amb l’optimisme: “Si hi ha un equip que pot remuntar, amb la seva mentalitat, és el Barça”. “Pel que conec als jugadors i a en Luis, el millor consell que puc donar és que no se’ls critiqui gaire, perquè tornaran a demostrar que estan equivocats”, va dir l’entrenador del Manchester City.
Els òrgans vitals del barcelonisme (afició, directiva, cos tècnic i jugadors) estan en compàs d’espera. La visita del Leganés demà al Camp Nou no sembla un partit apropiat per mesurar l’estat actual, tret que hi hagi una catàstrofe sorprenent, amb la qual cosa el full de ruta individual i conjunt (discurs moderadament optimista, esperança en la Lliga, feina de despatx per a la temporada que ve) podrà anar fent. Tot i això, el material anímic blaugrana està al límit de la seva resistència. Grinyola per uns quants punts i amenaça ruptura. La visita a l’Atlètic de Madrid (diumenge 26) definirà l’estat de l’estructura.
“Si volem fer història, ens hem de marcar l’objectiu de capgirar l’eliminatòria” El club lluitarà per la Lliga, treballa en la temporada que ve i no dubta que Messi renovarà