“Volem ser aquell equip”
Sánchez Flores i Lardín recorden l’última victòria blanc-i-blava al Bernabeu
No he tornat a veure aquell partit del Bernabeu. Ni els de Copa, quan ens van eliminar. Però recordo que aquella temporada vam patir molt en defensa contra l’Espanyol. Avançàvem la línia i Lardín la trencava contínuament. Com vam arribar a patir en aquells partits...”. Quique Sánchez Flores recordava ahir l’última victòria del seu actual equip al Bernabeu des d’un altre punt de vista, el del llavors perdedor. Fins ara, un any rere l’altre –i ja van cap a 21–, era l’actual director esportiu espanyolista el que explicava amb paciència el que dues dècades després ja sona a batalleta. “La bona notícia és que al llarg de tots aquests anys no hem perdut l’esperança de tornar a donar la campanada al Bernabeu, com hem fet en la visita a d’altres grans”, deia fent broma ahir l’exariet blanc-iblau, que avui tornarà a ser en cos i ànima a l’escenari de la seva recordada gesta.
Sánchez Flores i Jordi Lardín ara formen el duo que lidera el nou projecte esportiu de l’Espanyol. Aleshores eren rivals d’un enfrontament que mesurava dues ratxes: la caiguda en picat d’aquell Madrid de Raúl, Milla, Amavisca, Cañizares, Laudrup, Guti o Luis Enrique –aquell dia sancionat– i el camí cap a Europa d’un conjunt dirigit per Camacho amb Toni, Pochettino, Urzaiz o Pacheta a les seves files. Aquell “lardinazo”, com va titular la premsa de l’època, va suposar la tercera derrota consecutiva dels blancs al seu feu, la sisena de la temporada, dos registres negatius inèdits.
En una temporada atípica, el Barcelona de Cruyff no va poder celebrar la punxada blanca, ja que havia caigut un dia abans al Camp Nou contra l’Atlètic (1-3). Era el mateix rival que l’havia doblegat a la final de la Copa i acabaria aconseguint també la Lliga en el que va ser l’epíleg del dream team. Precisament a Sarrià tres jornades després –en un partit interromput quatre dies per la pluja–, Cruyff es va asseure per última vegada a la banqueta blaugrana després de firmar un empat (1-1) que va posar l’Espanyol a la UEFA i va apartar matemàticament el Barça del títol.
Però el somni europeu dels blanc-i-blaus havia començat al Bernabeu. En un partit que es va decidir en menys de tres minuts, el temps necessari perquè Lardín avancés l’Espanyol, Raúl fes la igualada provisional i el mateix Lardín tornés a avançar els seus. “Va ser un partit boig, en què vam aprofitar dues bones ocasions”, ha recordat sempre l’actual director esportiu espanyolista.
“Ens tenien presa la mida, també ens havien guanyat a l’anada”, reiterava ahir Sánchez Flores, que no va ser qui va quedar retratat aquell dia. Ho va ser el seu company García Calvo, que després d’errar una gran ocasió va donar una mala passada que va interceptar Lardín per plantar-se sol davant de Cañizares al minut 50. Al 52, Raúl, després
“Com vam arribar a patir aquella temporada contra l’Espanyol; ens tenia presa la mida”
d’un córner, va rematar una pilota morta sobre la línia de gol per posar l’1-1. I en aquell mateix minut, després de servir de centre, Arteaga va enviar una pilota llarga perquè Lardín s’esmunyís entre Quique i García Calvo per tornar a afusellar Cañizares i marcar el definitiu 1-2. Entre Lliga i Copa, Lardín va acabar marcant set gols aquella temporada als blancs.
“Les circumstàncies són molt diferents”, ha insistit, any rere any, l’heroi blanc-i-blau d’aquell vespre. I els resultats li han estat donant fins ara la raó, malgrat els meritoris empats d’Aguirre, Tintín Márquez i Brindisi. Ara, com a màxim responsable esportiu del club, i possiblement també per convicció, Lardín torna a confiar en la sorpresa. “Anirem a guanyar”, va assenyalar ahir abans de viatjar amb el grup.
“Volem assemblar-nos a aquell equip, no al que no guanya allà en 21 anys –va assegurar ahir Sánchez Flores ja des de l’altre bàndol–. Els que hem guanyat al Bernabeu, com he fet jo com a tècnic i com han fet diversos jugadors de la plantilla, com va fer Lardín, sabem que es pot fer”.
“En tots aquests anys no hem perdut l’esperança de tornar a donar la campanada”