Vertigen
En cinc anys Conor McGregor s’ha convertit en una llegenda del món de l’esport
McGregor té 800 cavalls de força i el motor de cinc litres d’un cotxe americà.
Quan va fer trenta anys, Sergio Calderón (37) va imaginar el seu futur.
Era programador informàtic. Tenia una bona feina. Un bon horari. Cobrava bé. Però li faltava alguna cosa. El pessigolleig. La vida. El que a ell li agradava era la lluita. El jujutsu brasiler.
Feia un temps que Sergio Calderón donava voltes al tema. Havia muntat un gimnàs a Cerdanyola, el Cerdanyola Fight Club. A això volia dedicar-se.
–Jo aspirava a entrenar-me dues vegades al dia. A lluitar per ser el millor del món. No volia passar-me la vida programant. No volia arribar als cinquanta anys, mirar enrere i pensar: “I així continuaré fins al final?”.
Es va ficar en l’embolic. Va deixar la programació i es va centrar en el gimnàs. –I la seva dona què deia? –pregunto. –La Noela ja em va conèixer així. Sabia que m’agradaven les arts marcials.
El gimnàs va anar bé. Els veïns de Cerdanyola l’hi van agrair. Molts curiosos entraven a preguntar. Al principi, el 90% volien fer kick-boxing. Altres aficionats s’interessaven pel jujutsu. Aquests eren els menys nombrosos. –I per les arts marcials mixtes? –L’MMA...? Gairebé ningú. En aquells anys Conor McGregor era tot un desconegut al món de l’MMA. Fill d’en Tony, un boxejador que es guanyava la vida com a taxista, d’allà venia McGregor: de la boxa.
John Kavanagh, l’entrenador, recorda aquell dia, el primer entrenament de McGregor al seu gimnàs, l’Straight Blast Gym de Dublín. Kavanagh el va fer pujar a l’octàgon. I el va posar davant d’una noia, Aisling Daly. Es tractava d’un entrenament
amistós. McGregor li va etzibar un cop de puny als ronyons. Daly va caure com un sac de patates.
I Kavanagh es va empipar de valent.
Va pujar a l’octàgon i va apallissar McGregor.
–Em va sortir l’instint natural –va explicar a l’Irish Independent.
El lector ja ho deu haver agafat. Aquell McGregor era un lluitador intuïtiu, amb llacunes. Estava incomplet: boxejava d’allò més bé, però portava molt malament la fase de terra.
En MMA això es paga: en els primers instants del combat es pica (striking). Després s’entra en el tram de les projeccions
(wrestling). I s’acaba a terra, amb les estrangulacions i les luxacions.
Això últim a McGregor no li entrava a la closca. Ho explica Kavanagh, a Guanyar o aprendre, el seu llibre: el 2008, després de perdre contra Artemij Sitenkov, McGregor es va tancar a casa un mes. Kavanagh el va anar a visitar. Van conversar. McGregor va tornar al gimnàs de Kavanagh, però continuava negantse a aprofundir en la fase de terra. Li va trobar un altre rival. Va perdre en 38 segons. Kavanagh es va dir: “Aquest ja no torna”. McGregor va aparèixer al gimnàs l’endemà. Ara sí, disposat a treballar a terra.
I les coses van canviar. McGregor va anar avançant. Guanyant combats. Es va encoratjar. Va començar a comportar-se com Muhammad Ali.
–Deien que parlava molt, que era un gallet –diu Calderón–. I que tampoc no havia derrotat cap top.
Aleshores McGregor havia perdut la seva feina com a lampista. Cobrava els ajuts de l’Estat, 260 euros a la setmana. L’abril del 2013, conduïa el vell Peugeot de la seva xicota. Anava cap a l’aeroport. Havia de volar a Estocolm i enfrontar-se a Marcus Brindage. Pel camí va recordar una cosa: abans d’embarcar, necessitava ingressar el seu subsidi. De manera que es va desviar fins a una oficina del govern. Va estar a punt de perdre l’avió. No tornaria a passar. McGregor tornaria d’Estocolm amb 72.000 euros al compte corrent.
Després va tombar Chad Mendes i José Aldo, ja el 2015. En el seu últim combat, al novembre i contra Eddie Álvarez, va cobrar 3,3 milions d’euros.
I ara corre un rum-rum a les tertúlies: McGregor ha transcendit l’escenari de l’MMA. Es diu que podria enfrontar-se a Floyd Mayweather sobre un quadrilàter. Boxejar. –Qui guanyaria? –li va preguntar Calderón. –En essència, Mayweather. Té sentit. Al capdavall, és com si un triatleta volgués enfrontar-se al millor maratonià del món en una marató. –I per què s’hi fica McGregor? –Perquè és molt llest, coneix el negoci i sap que aquest tipus d’enfrontament es cotitza alt.
Avui McGregor té 10,3 milions de seguidors a Instagram. I Forbes el col·loca entre els cent esportistes més ben pagats. És el 85è. Es troba, per exemple, davant de Nico Rosberg.
–Des de fa dos anys molta gent entra al meu gimnàs i pregunta per l’MMA. Nosaltres no el fomentem per sobre de la resta de disciplines, però ara el volen practicar.
McGregor, quin vertigen.