Els pisos que es venguin sense guanys no pagaran l’impost de plusvàlues
El TC assenyala que els municipis no respecten el principi de capacitat econòmica
El Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar ahir el pagament de l’impost municipal sobre la plusvàlua quan grava la venda d’un immoble en la qual no s’han obtingut guanys. La sentència comunicada ahir es refereix a una norma foral de Guipúscoa, que copia literalment el redactat de la llei de les Hisendes Locals que regula en el conjunt de l’Estat aquest impost, denominat tècnicament impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, i respon a una qüestió d’inconstitucionalitat presentada per un jutjat del contenciós de Sant Sebastià. El Constitucional, malgrat tot, té pendent de pronunciar-se sobre recursos similars, que afecten la normativa estatal, que s’espera que resolgui en els propers dies seguint el mateix criteri.
L’impost sobre la plusvàlua grava l’increment de valor experimentat pels terrenys urbans durant un període de fins a 20 anys, que es posa de manifest en el moment de la seva transmissió. La quota de l’impost es calcula mitjançant una fórmula objectiva, que multiplica el valor cadastral de l’immoble en el moment de la venda per un coeficient que varia segons el nombre d’anys que s’ha mantingut la propietat de l’immoble, per la qual cosa dona en tots els casos una quota positiva, fins i tot quan l’immoble es ven per un preu inferior al que es va pagar al comprar-lo. La venda sense beneficis, o amb pèrdues, tot i això, ha estat molt freqüent els últims anys perquè els preus dels immobles han arribat a caure a la major part d’Espanya més del 40% en relació amb els màxims que van assolir el 2006, en plena bombolla immobiliària, i les caigudes en el valor del sòl urbà, també subjecte a l’impost, han estat encara més grans, de fins al 80%. Tot i aquesta situació, la recaptació dels municipis per aquest impost no ha deixat de créixer en els últims anys, passant de 1.250 milions el 2006 a 2.150 milions l’any passat.
La sentència –de la qual ha estat ponent la vicepresidenta del TC, Adela Asúa, i que s’ha aprovat per unanimitat– considera que fixar un impost sobre un guany inexistent s’oposa als principis bàsics de la Constitució, i en concret vulnera el principi que recull l’article 31.1, que obliga que els impostos hagin d’ajustar-se a la capacitat econòmica del contribuent.
Segons la sentència, “en cap cas no podrà el legislador establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial”, com passa quan la venda de l’immoble es produeix sense obtenir cap guany o fins i tot amb pèrdues. Per tant, l’administració, en aquest cas la municipal, “no podrà crear impostos que afectin aquests supòsits en els quals la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, ja no potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia”.
La resolució desenvolupa l’argument que el principi de capacitat econòmica “no només sigui prèdica del sistema tributari en el seu conjunt, sinó que ha de ser present en cada impost concret, com a pressupost mateix de la tributació”. I això perquè “no tenen lloc en el nostre sistema tributs que no recaiguin sobre alguna font de capacitat econòmica”.
La sentència del TC culmina anys de batalla jurídica, des que l’inici de la crisi va fer aparèixer les liquidacions amb pèrdues, i confirma el criteri que va iniciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2013, anul·lant liquidacions en les vendes d’immobles a pèrdues. Des d’aleshores, prop de l’1% de les liquidacions de plusvàlues amb pèrdues s’han recorregut, i gairebé en el 98% d’aquests casos els tribunals han donat raó al client.
“La Federació Espanyola de Municipis planteja des de fa temps que l’impost planteja una liquidació sobre preus que no responen a mercat”, va reconèixer ahir el seu president, Abel Caballero, alcalde socialista de Vigo, que va reconèixer que l’impost és, “diguem-ho, injust”. La FEMP assenyala que ja va advertir el Govern d’aquesta situació i que desitja “que es resolgui de forma justa per als contribuents”, per a la qual cosa demanen que el Govern augmenti la participació dels ajuntaments en els grans impostos de l’Estat, com IVA i IRPF.
En l’últim exercici amb dades fiscals tancades, els ajuntaments van recaptar prop de 2.150 milions d’euros, sent Andalusia (429 milions), Catalunya (405), Madrid (346) i la Comunitat Valenciana (256) les comunitats que més diners han ingressat per aquest impost.
La sentència valora una llei basca, que copia la norma estatal, sobre la qual encara no ha resolt
Es multiplica el valor cadastral (que a vegades supera el de mercat) per un coeficient El Constitucional creu que si no hi ha capacitat econòmica no es pot fixar un impost
Els municipis demanen més diners de l’Estat perquè l’impost recapta 2.150 milions