“L’abús sexual és una pandèmia”
Vaig néixer a Logronyo i visc a Malibú, després d’estudiar i treballar al Japó. Casada, tinc una filla (18). M’espanta que una democràcia hagi elegit un president populista que s’ha carregat de cop tots els èxits del moviment de drets civils. Medito diàri
Al Japó treballava per a la cadena de televisió NHK, i quan em vaig instal·lar a Los Angeles em vaig especialitzar en temes de drets humans relacionats amb la dona.
Per què?
Sands of silence hi dona la resposta. Feia quinze anys que exposava el submon de l’explotació sexual i el tràfic a l’Àsia i les Amèriques, però les dones que vaig conèixer realitzant aquest documental em van portar a un viatge d’introspecció.
Vostè també va patir abusos?
Sí, però ho havia enterrat. Vaig invertir vuit anys a realitzar Sands of silence iapocapocva anar prenent vida pròpia, fins que la càmera em va acabar enfocant a mi també.
És el gran valor del documental.
Vaig conèixer Anu Tamang el 1977. Havia estat segrestada i venuda als 16 anys a un bordell de Bombai (Índia). Quan vaig entrar en aquells bordells, vaig veure les dones, encara nenes, amb els seus nadons a sota del catre. I em van explicar que els clients també utilitzen els nens per satisfer-se.
Quins pervertits!
Però anteriorment també vaig estar a Austràlia amb les dones de la generació robada, aborígens filles de matrimonis mixtos que van segrestar i van recloure en orfenats i convents on les explotaven sexualment, i quan vaig tornar a Califòrnia em vaig trobar el mateix.
Nenes víctimes del tràfic al primer món?
Sí, traficades des de Llatinoamèrica. Ho vaig explicar al curtmetratge Venudes a Amèrica . El 2008, quan vaig decidir produir Sands of silence, vaig conèixer Virginia Isaías, una mexicana que va sobreviure als abusos del seu pare, que va escapar-se dels maltractaments del seu marit, amb qui l’havien forçat a casar-se als 15 anys, i que després va ser segrestada, violada i obligada a prostituir-se amb el seu nadó, fruit de la violació, a Chiapas.
Al bordell de Chiapas coneix altres nenes en la mateixa situació. Els intercanvien els nadons perquè no s’escapin, alguns són venuts. La Virgínia va aconseguir escapar-se amb la seva nena.
I travessa la frontera?
Sí. Dorm als parcs, però a poc a poc netejant cases aconsegueix refer la seva vida i acaba convertint-se en una líder contra l’explotació sexual en la comunitat llatina del sud de Califòrnia.
Una història inspiradora.
Sí, com la d’Anu Tamang, que va rebre una medalla de Hillary Clinton per ser l’única supervivent d’aquell bordell amb 200 nenes que es va atrevir a portar els seus traficants a la presó.
I a vostè què li va passar?
Després de passar-me mitja vida dient a les dones que han de trencar el silenci per eradicar la violència sexual, decideixo anar a teràpia perquè em turmenta una història que em va afectar molt en la meva infantesa.
Pot explicar-m’ho?
La meva germana tenia nou anys i jo deu. Érem a la platja de Zarautz, un home se la va emportar a l’envelat i va abusar d’ella sense que jo fos capaç de reaccionar. Vaig decidir parlar-ho amb la meva família per incloure aquesta història al documental. La seva reacció em va sorprendre.
No la van censurar?
Es van posar tots a aplaudir: el meu pare, els meus set germans i les meves cunyades. Després he de convèncer la meva germana i pel camí m’adono que jo també estic negant els abusos que vaig patir als 15 anys, minimitzant-los.
No ho havia explicat a ningú. Ara és públic. Jo pensava que aquest documental ajudaria moltes dones a guarir-se i m’ha ajudat a curar-me a mi mateixa. M’he adonat que les pors són fantasmes.
A quines pors es refereix?
Pensem que explicar una cosa així et fa vulnerable, que tothom t’assenyalarà amb el dit com a víctima.
No ha estat així?
La quantitat i variació de persones que després de veure el documental o acudir a les meves xerrades han vingut a abraçar-me i a explicarme que elles també van viure l’abús i el silenci, des de dones grans fins a joves estudiants, és sorprenent, són moltíssimes.
Moltíssimes?
Moltíssimes. Prou d’assenyalar els traficants. L’epidèmia d’abús sexual que tenim a les cases, les esglésies, escoles i universitats del “nostre món civilitzat” és enorme, però no en parlem.
Ja n’hi ha prou de parlar del tràfic a Mèxic, el Nepal, Tailàndia..., hem de mirar-nos al mirall. El 44% de les dones que exerceixen la prostitució als Estats Units han estat víctimes d’abús sexual infantil.
Com porta el seu passat la filla de la Virginia?
Als 11 anys un operari intenta abusar d’ella, però trenca el silenci, l’hi explica a la seva mare, i fiquen el pederasta a la presó. Al documental, ja amb 17 anys, ens explica el que suposa ser filla d’una violació.
Quina cadena de dolor...
Si tots trenquem el silenci o ajudem algú proper a trencar-lo podem començar a desbaratar les estructures que es mantenen gràcies al silenci de les institucions (escoles, universitats, Església, exèrcit) sobre l’abús sexual i la violació. Li asseguro que l’abús sexual és una pandèmia.