El principal pròfug de la justícia del Perú
L’EXPRESIDENT PERUÀ ESTÀ EN PARADOR DESCONEGUT DESPRÉS DE SER ACUSAT DE COBRAR UN SUBORN DE 20 MILIONS DE DÒLARS
Alejandro Toledo va liderar les protestes que el 2000 van posar fi al govern autoritari d’Alberto Fujimori. El novembre d’aquell any, l’aleshores president del Perú era de gira per l’estranger i es va refugiar a Tòquio des d’on va enviar per fax la seva carta de dimissió quan es va veure acorralat judicialment per corrupció. Ara Toledo, que va substituir Fujimori, ja no ocupa la butaca de Pizarro però el paral·lelisme amb el Chino és gran: era a París assistint a una reunió de l’OCDE quan el 4 de febrer la fiscalia peruana el va acusar d’haver cobrat durant el seu govern un suborn de 20 milions de dòlars de la constructora brasilera Odebrecht, a canvi de la concessió una carretera.
Igual que Fujimori, Toledo s’ha convertit en pròfug i s’ha de veure si també acabarà a la presó. Dies després de la imputació de la fiscalia, un jutge va ordenar la seva detenció i l’ingrés en presó preventiva durant 18 mesos. Aleshores, el Cholo ja es trobava en parador desconegut. Al tancament d’aquesta edició, es creia que es trobava a Califòrnia, després d’un intent frustrat de volar a Israel, país del qual la seva esposa ostenta la nacionalitat i que no té acord d’extradició amb el Perú.
“Tinc el doctorat en Economia a Stanford, però el més important és que tinc el doctorat de la pobresa extrema”, ha dit Toledo en més d’una entrevista. L’exmandatari va néixer en la misèria el 1946, en un petit poble de la regió andina d’Ancash situat a 3.200 metres d’altitud. De nen va ser pastor i va ajudar la seva mare a donar a llum alguns dels seus quinze germans.
Després la família es va traslladar a la ciutat costanera de Chimbote on, mentre anava a l’escola, va treballar com a venedor de diaris o enllustrador abans d’aconseguir una beca per viatjar a la Universitat de San Francisco gràcies a la seva habilitat amb les matemàtiques.
L’estada als EUA va canviar la seva vida. El 1970 es va llicenciar en Economia i Administració d’Empreses i posteriorment va obtenir màsters en Recursos Humans i Economia a Stanford, on a més va conèixer la seva esposa, l’antropòloga belga Eliane Karp, amb qui es va casar el 1972. Toledo es doctoraria a Stanford el 1993, com a culminació d’una brillant carrera acadèmica i professional que el va portar a treballar com a economista en organismes internacionals com l’OCDE, el BID o l’OIT, abans de llançar-se a la política al seu país.
Després de fundar el 1994 el partit centredretà País Possible –que posteriorment es convertiria en el Perú Possible–, Toledo es va presentar l’any següent a la primera de les seves cinc postulacions presidencials. Per bé que amb prou feines va aconseguir el 3,5% dels vots en uns comicis en què va arrasar Fujimori, el Cholo va ser qualificat de fenomen electoral i va guanyar popularitat. Un any després seria un dels segrestats a l’ambaixada del Japó a Lima, però va ser un dels primers alliberats.
La seva creixent popularitat va fer que fos considerat líder de l’oposició a Fujimori després de quedar segon en les presidencials del 2000, uns comicis polèmics perquè el Chino va forçar la repostulació a un tercer mandat, que va obtenir. Toledo va encapçalar la històrica Marcha de los Cuatro Suyos, coincidint amb la tercera assumpció de Fujimori, que pocs mesos després abandonaria el càrrec. Havia arribat l’hora de Toledo, que el 2001, en el seu tercer intent, aconseguiria la presidència com a paladí de l’ètica i la lluita contra la corrupció, en contraposició al fujimorat.
Amb un govern de caire liberal, el Perú va créixer de forma sostinguda durant els cinc anys del seu mandat. Toledo va deixar el poder el 2006 amb un acceptable índex de simpatia, però li va servir de poc, ja que en la seva quarta postulació presidencial, el 2011, només va quedar en quart lloc, i en els comicis de l’any passat amb prou feines va aconseguir 200.000 vots (1%).
Si a Toledo li va tocar gestionar la fuga i posterior petició d’extradició de Fujimori, ara ha estat qui va ser ministre d’Economia del Cholo i actual president, Pedro Pablo Kuczynski, qui ha demanat al nordamericà Donald Trump la immediata deportació del seu antic cap polític.
“Mai no he fugit de res. Quan vaig sortir del Perú, no havien càrrecs d’Odebrecht en contra meu però em diuen fugitiu”, va al·legar aquesta setmana Toledo en el seu Facebook des del seu refugi secret. L’expresident nega l’acusació de corrupció i denuncia “linxament polític” i “cacera de bruixes”.
Toledo ha dit a Facebook que no s’ha escapat i ha denunciat una “cacera de bruixes”